Notes al marge

No recordo haver estat insecte. Tanmateix, m’identifico amb el patiment i la desesperació de la mosca que colpeja una vegada i una altra contra el vidre de la finestra. Comprenc la seva estranyesa, comparteixo el seu astorament, em solidaritzo amb la seva tossuderia. Jo tampoc no em rendiria. No recordo haver estat talp, però he excavat, d’alguna manera misteriosa, túnels quilomètrics en la terra dura, conec el gust de les arrels dels arbres. No recordo haver estat rata. Malgrat això, no em costa evocar la pudor fètida de les clavegueres com si hi hagués passat algunes temporades. La memòria no es limita al que hem viscut en aquesta biografia concreta, sinó que conté restes, sediments, d’altres vides possibles o impossibles. Hi ha dies que camino pel carrer i sé exactament en quin punt de la vorera s’acumula la calor, on l’ombra es torna més humida, en quines esquerdes trobaria refugi si em convertís en una sargantana. Aquest coneixement no l’he après: el porto al moll de l’os.

De vegades em descobreixo mirant amb desconfiança els espais oberts, com si hi sotgés un perill antic, anterior a qualsevol experiència personal. D’altres, en canvi, sento una atracció irresistible pels cantells, pels límits: la vora de la taula, el marc de la porta, la línia exacta on el terra deixa de ser terra i comença una altra cosa. És allà on un es transforma, on alguna cosa del que vam ser –o del que hauríem pogut ser– torna amb una intensitat inexplicable. També he observat que certes emocions no semblen del tot meves. El pànic sobtat davant d’un soroll lleu, la necessitat de fugir sense saber de què, la quietud extrema que de vegades m’envaeix, com si la immobilitat fos una forma de defensa.

No hem estat insectes ni talps ni rates, però portem dins nostre una biblioteca de gestos i pors ancestrals. Una enciclopèdia secreta on cada varietat del regne animal –i potser també del vegetal– ha deixat una nota a peu de pàgina o al marge. I quan creiem actuar pel nostre compte, quan pensem que triem lliurement, potser no fem més que obeir les instruccions remotes d’un peix mort fa milers d’anys o d’una espècie extingida abans que fos il·luminada aquella a la qual pertanyem.

Subscriu-te per seguir llegint