Un turisme d'idees

«El fet humà més important del turisme són els contactes entre els pobles, que creen corrents d’intercanvi d’idees i fan néixer com a fruit l’amistat». La frase és de l’enyorat hoteler Jordi Comas, que la va incorporar a la seva ponència «Experiències de Promoció Turística» durant les sessions del Debat Costa Brava celebrades un llunyà 1976 i que, posteriorment, foren aplegades en un volum que va editar la Cambra de Comerç de Girona. Jordi Comas era un autèntic pioner i visionari, una mena de «homenot» seguint la definició que féu Josep Pla referida a les seves singulars biografies de personalitats rellevants del panorama cultural i costumista català. Amb gent com Jordi Comas va començar tot. En aquest cas, a Plata d’Aro, on va arribar-hi per instal·lar el negoci familiar de carnisseria en un paratge que era pràcticament erm i tot estava per fer però que, al mateix temps, tot era possible. Era gent que va tenir idees però també iniciatives que varen saber generar prosperitat de la mà d’un incipient turisme que començava visitar-nos. Gent amb empenta com ho foren també el cuiner Pere Bahí del restaurant La Xicra de Palafrugell o Antonio Riart de Calonge, ambdós també ja desapareguts.

Han passat molts anys d’aquells inicis d’un turisme que arribava a l’Espanya de Franco amb un ministre que s’inventava l’eslògan «Spain is diferent» per edulcorar la dictadura, cercant no pas diferències que no trobava, sinó el sol i la platja amb uns preus equilibradament competitius. L’arribada de la democràcia va estimular un turisme nou, d’aquella Europa que ens feia un lloc en el món i es varen incrementar les visites, especialment després de la celebració del Mundial de Futbol l’any 1982, un esdeveniment esportiu que va guanyar la selecció italiana i va obrir les portes a una munió de compatriotes del president Sandro Pertini que va deixar petja, amors, i alguna romàntica llavor. Però la presència dels italians va anar minvant fins gairebé desaparèixer del panorama turístic de la nostra costa, com també va desaparèixer aquell turisme que només visitava la Girona monumental en dies de pluja. Enguany, el gremi d’hostaleria ha manifestat la seva satisfacció pel comportament de les reserves i les perspectives son d’allò més optimistes ja sigui pels efectes de la guerra de l’Orient Mitjà o els anuncis d’una climatologia propicia malgrat les onades de calor. També, és clar, s’han anat reconduint algunes de les percepcions relacionades amb els resultats i els beneficis d’un turisme descontrolat que ha tingut efectes perversos tant al comerç local com en l’oferta d’habitatge i/o activitats comunitàries, en una espiral diabòlica que el consultor Pau Canaleta considera que ja és a punt de travessar una perillosa línia vermella si el sector no sap adoptar els canvis que la realitat requereix i la ciutadania reclama.

I és en aquesta disjuntiva que una vegada més les administracions públiques però també els representats del sector turístic fan un retorn al passat i recuperen la gran qüestió: allargar la temporada. És a dir, la reiteració de la gran solució de futur però que a la vegada pocs es decideixen avançar per un camí que s’allunya del sol i platja per acostar-se a noves formes de mostrar la realitat del municipi i del país. Calonge i Sant Antoni va fer un pas endavant en aquest sentit apostant per una Book-Town, agosarada iniciativa que permet combinar el seu atractiu turístic amb una oferta cultural única a Catalunya. Estan obrant aquest miracle d’allargar la temporada amb els llibres però també amb nous projectes ja siguin a redós de les excavacions arqueològiques del Collet , la realitat vinícola del poble o la posada en valor d’iniciatives vinculades estretament amb la UdG. Paral·lelament, s’han començat a oferir serveis i activitats «fora de temporada» especialment concerts, congressos especialitzats i ofertes artístiques com ho fan també a la ciutat de Girona així com alguns municipis costaners que han vist com a poc a poc, l’impacte d’un turisme massiu i concentrat en pocs dies comença a desestabilitzar les previsions inicials i provoca efectes perversos en el veïnatge local. La gallina dels ous d’or comença a perdre plomes per culpa d’una calor extrema que anirà a més i d’una concentració del temps i d’una gestió de la realitat turística molt millorable. Ara és temps d’idees!

Subscriu-te per seguir llegint