Catalunya aposta per la cooperació

La revista The Lancet calculava fa poc que el desmantellament per part de l’administració Trump de l’Usaid, l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional, podria provocar 14 milions de morts evitables abans del 2030. A aquestes, s’hi sumarien les derivades de les retallades d’alguns països europeus en Ajuda Oficial per al Desenvolupament. Les del Regne Unit es traduirien en 5,1 milions de morts, les d’Alemanya, en 2,9 milions, i les de França, en 3,5 milions.

Altres contribuents importants com el Japó, Suècia o els Països Baixos han anunciat també reduccions que posen en perill la Cooperació al Desenvolupament, una eina que des que la Carta de Nacions Unides va establir el 1945 la necessitat de cooperar econòmicament i socialment per contribuir a un món més just, ha estat clau en èxits històrics com l’erradicació de la verola i el combat de la malària, el VIH o la desnutrició infantil.

La cooperació al desenvolupament era un dels consensos que es van forjar després de l’horror de la Segona Guerra Mundial i que ara està en crisi. Es qüestiona la seva eficàcia i mentre un grup cada cop més gran de països tria destinar aquests recursos a seguretat i rearmament, Catalunya ha optat per avançar pel camí contrari. Als pressupostos que acaba d’aprovar el Parlament passa dels 40 milions d’euros del 2023 a 85,6 milions d’euros, convertint aquesta política pública en el principal eix de l’acció exterior del govern.

Ho fa en un moment en què cada cop més forces polítiques assumeixen els postulats de les extremes dretes globals i advoquen per prioritzar «els de casa». Ho fa, a més, en un context en què la cooperació internacional tradicional està sent qüestionada i en què sorgeixen nous actors que plantegen un desenvolupament liderat localment i no el que ha imperat fins ara basat en les grans ONG. Un que depengui menys dels intermediaris internacionals a favor dels governs locals i regionals que poden contribuir a un desenvolupament més equilibrat, però també a donar suport en àmbits on es produeixin canvis més estructurals.

Catalunya té l’oportunitat d’exercir un paper en aquest nou escenari de transformació estructural on la Cooperació al Desenvolupament està sent repensada i és imprescindible maximitzar l’eficàcia dels recursos. En un estudi recent, el professor i membre fundador del Fòrum Permanent Llatinoamericà per a la Descolonització de la Cooperació, Asier Hernando, recomanava que la cooperació catalana aposti per enfocaments transformadors i defineixi els espais on pugui aportar més valor, en particular a la cooperació feminista que ha marcat la cooperació catalana en els darrers anys.

Això ajudaria a pal·liar, per exemple, situacions com les que ha denunciat ONU Dones molt recentment, quan va estimar que almenys un milió de dones i nenes ha perdut accés a serveis essencials per les retallades a les ajudes. L’informe Beyond the Breaking Point descriu situacions concretes, adolescents víctimes de violència sexual que moren per la manca d’atenció, nenes que són sotmeses a matrimonis forçats, problemàtiques davant les quals les organitzacions locals de dones estaven actuant de forma efectiva i que nosaltres podem recolzar pensant de manera estratègica i participant d’un debat global en el que es defineix també la batalla entre el «nosaltres primer» davant del «per què no tots?».