Postal blanenca de juliol: Sa Carbonera

La proliferació de parades, paradetes, atraccions de fira, terrasses al Passeig de Mar de Blanes i el garbuix que generen, fa que alguns passejants o veïns, quan fem desplaçaments que en un altre moment faríem pel passeig, busquem rutes alternatives: més tranquil·les, menys concorregudes, més amable. Això m’ha portat, aquests darrers dies, a redescobrir el barri de Sa Carbonera. Un barri, amb reminiscències marineres, de petits carrers perpendiculars al mar. Uns carrers que des de Roig i Jalpí porten a les escales d’accés l’Església Parroquial i a les restes del Palau dels Vescomtes de Cabrera, configurant una illa de tranquil·litat, amb poc trànsit, poc soroll i un veïnatge que els capvespres pren la fresca, fent petar la xerrada. El que dona, però, un plus de singularitat a aquest barri és el guarniment vegetal (testos, flors, plantes ...) que els veïns han instal·lat en molts dels trams, de manera generosa i per iniciativa pròpia. Una coreografia de tonalitats verdoses que, en tombar des del carrer Unió cap a qualsevol dels que connecten amb Roig i Jalpí (un xic més enllà també amb el Passeig) sorprèn agradablement a qui s’hi acosta. Suposa gairebé un miracle que una zona tan cèntrica hagi quedat preservada de comerços, botigues i locals de restauració. No hi busqueu doncs una terrasseta per prendre un gelat o una orxata. No li trobareu. Busqueu, només, tot travessant-los uns minuts de descompressió urbana i el retorn d’una salutació cordial per part dels veïns que, quan la calor declina, asseguts fan tertúlia.

L’espontani i popular guarniment vegetal que ha proliferat als carrers Girbau, de l’Or, Mn. Manresa i altres del barri m’ha recordat l’intent que es va fer per emular el «Girona temps de flors» a Blanes. Batejat amb el nom de «Blanes arran de flors» va tenir una vida efímera: unes setmanes del mes de juny de l’any passat. Promogut i patrocinat pel Departament de Promoció de la Ciutat i Turisme, va omplir alguns carrers i places emblemàtiques de la vila amb instal·lacions florals d’una coherència i una estètica dubtoses. La valoració dels ideòlegs i gestors de la proposta no degué ser massa positiva, donat que, enguany, no s’ha repetit. Res a dir en el fet que es posin en marxa propostes noves per augmentar l’oferta lúdica-cultural i per atraure visitants. El «què», però, no fa les coses. El que els dona atractiu, qualitat, interès i el salconduit per la continuïtat és, sobretot, «el com». En aquest aspecte, la manca de sensibilitat, de creativitat i, potser, d’un suport econòmic realista, suposen un llast recurrent per segons quines coses endegades des de l’àmbit municipal.

Només amb la implicació dels seus veïns, Sa Carbonera és un exemple de com, sense pretendre-ho i sense cap gran despesa, es pot configurar un espai urbà atractiu.

Un lloc per passar-hi una estoneta, a poc a poc i marxar. No fos cas que amb aquest elogi i altres que puguin sorgir del boca a boca, a algú se li ocorregués promocionar-lo i fer-li perdre l’encant de la seva senzilla i anònima tranquil·litat. I encara menys, de voler incidir en la sòbria i agradable ornamentació floral que hi han fet els veïns.  

Subscriu-te per seguir llegint