Teatre d'ombres

El maig de 2019, la filòsofa Marina Garcés va ser cridada com a testimoni per part de la defensa de Jordi Cuixart en el judici del procés. La seva comesa era aportar context sociològic a l’ambient de mobilització ciutadana durant la tardor de 2017. Quan va intentar explicar la seva impressió personal d’aquell moment, el president del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, la va tallar de manera implacable: «No ve aquí per expressar la seva apreciació del seu estat febril ni el seu grau d’al·lucinació». Va resultar desconcertant tanta duresa amb Garcés quan el mateix jutge havia permès que guàrdies civils que van participar en la repressió de l’1-O s’estenguessin sobre les seves sensacions. Així, hi va haver agents que van veure en els rostres de la gent un «odi reflectit que no havia vist mai en la meva vida professional» o que afirmaven que «es mastegaven odi i ràbia». Per a aquell tribunal, el valor de les emocions dels testimonis policials va ser més gran que el d’una persona disposada a posar paraules al sentiment d’una part de la ciutadania.

Com una mena d’eco, en el judici al fiscal general de l’Estat, el Suprem va ignorar les declaracions de sis periodistes que desvinculaven de les filtracions qui finalment va ser condemnat. I, de nou, la ressonància: en el judici de l’Audiència Provincial de Badajoz contra David Sánchez es van desoir i desestimar els testimonis de 42 persones que haurien donat aire a la defensa. Per contra, sí que es van tenir en compte el testimoni d’una directora d’orquestra que va competir per la plaça de Sánchez i es va sentir en desigualtat d’oportunitats, o la teoria de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre una tasca cultural «innecessària».

Hi ha alguna cosa inquietant en el descrèdit reiterat dels testimonis quan sembla que no s’ajusten a un guió previ. Les seves figures, transformades en simples ombres negres. I, en un joc teatral, el tribunal decidint sobre qui projecta la llum. Sens dubte, l’espectacle és plaent per a alguns. Però a la platea de la democràcia s’estenen la sospita i la indefensió.

Subscriu-te per seguir llegint