Una ciutat no cap només dins un partit

Les ciutats no es transformen només des dels despatxos ni des de les estructures dels partits. Es transformen quan la gent que hi viu decideix implicar-s’hi: persones de barris, oficis i trajectòries diferents que deixen de mirar-se la política des de fora i decideixen posar-hi temps, empenta i compromís.

Aquesta és una qüestió pendent de la política municipal: entendre que una ciutat sempre és més gran que qualsevol partit; més gran que les seves estructures, els seus equilibris interns i els seus calendaris electorals. Els partits són eines necessàries, però el centre ha de ser la ciutat.

Fa massa temps que moltes organitzacions parlen de participació ciutadana mentre mantenen formes tancades, jeràrquiques i egocèntriques. Demanen a la gent que participi, però sovint sense deixar que aquesta participació transformi la manera de decidir. Quan els partits es miren massa a si mateixos, les decisions acaben responent més als equilibris de cada sigla que a les necessitats de Girona.

Des d’aquesta mirada cal llegir el moment polític actual. La sortida de Junts del govern municipal no es pot entendre només com un moviment més dins del joc de partits. Encara menys quan s’ha format part del govern i s’ha estat copartícip de decisions, prioritats i pressupostos, amb les eleccions municipals a tocar. La política també és desacord, però governar vol dir assumir responsabilitats, especialment quan la ciutat encara té feina pendent.

Per això, qualsevol nova etapa a l’Ajuntament hauria de néixer d’una exigència clara: responsabilitat, eficiència i voluntat de servei. Qui assumeixi noves responsabilitats ha de saber la feina que té al davant i fer-ho amb energia i ganes reals de fer avançar Girona. Si aquesta energia ja no hi és, potser cal deixar pas a gent amb il·lusió renovada.

Aquesta exigència no s’hauria d’esgotar en el repartiment de responsabilitats. També ens hauria de fer preguntar com fem que la ciutat real entri als espais on es decideix. Moviment Gironí va néixer d’aquesta intuïció: Girona té talent i mirada de ciutat més enllà dels espais polítics convencionals. Gent que coneix els barris, que treballa, que tira endavant famílies, que participa en entitats i que vol aportar.

En aquest sentit, la candidatura conjunta amb Esquerra Republicana és una manera d’entendre la política municipal: sumar veus, obrir espais i construir projectes més amplis. Obrir la política no vol dir només incorporar cares noves a una llista. Vol dir deixar que la ciutat entri dins del projecte.

La política local hauria de servir per convertir inquietuds disperses en projectes compartits. Per donar forma a allò que moltes persones saben quan parlen de Girona: que pot funcionar millor, escoltar més, planificar amb més ambició i tornar a il·lusionar. Quan això passa, la política torna a semblar-se a allò que hauria de ser: una eina per fer avançar les nostres vides.

Subscriu-te per seguir llegint