Eclipsi

Fa 40 anys, els que érem nens vam tenir uns dies de màxima excitació pel pas del cometa Halley. A l’hora de la veritat, aquests fenòmens els acabes veient poc o gens, però la sola idea de provar de mirar un fet excepcional, de sentir-te testimoni d’una situació que no es produirà fins al cap de 76 anys, et dispara la imaginació fins a extrems impensables. No cal dir que et fa especular amb les seves hipotètiques conseqüències, amb si l’endemà tindràs poders especials o, per contra, ets a les portes d’un cataclisme de vocació planetària. Amb el pas del temps, descobreixes que ja en van passant, d’aquestes coses, i que la veritable novetat resideix en el grau de visibilitat. Però sempre, sempre evoques aquell nen, convençut que, tard o d’hora, un d’aquests fenòmens ens canviarà l’existència per sempre més. A alguns, els eclipsis ens fascinen particularment. Més enllà de si són més o menys perceptibles, et fan conscients de fins a quin punt som una nimietat en un univers inabastable. Tenen, a més, alguna cosa de màgics per la seva relació amb la llum. Fins i tot el més parcial acaba regalant-nos una imatge inèdita, una mirada renovada a la nostra realitat. Per això l’eclipsi solar del 12 d’agost és tan excepcional. I si aconsegueix revifar la sensació infantil del Halley és, també, perquè en un món tan polaritzat i indolent, un món en què l’entusiasme sembla estar penalitzat i ens hem acostumat a mirar una pantalla compulsivament, la idea que mirem col·lectivament al cel no deixa de ser un petit miracle. Potser és aquest el missatge, del que passarà. Segurament l’endemà tampoc no tindrem poders, i l’apocalipsi encara es farà esperar una mica més, però que el món s’aturi durant unes hores és el millor que ens pot passar en un panorama tan desolador. El problema és que, com fem amb tot, limitarem l’excepcionalitat a un sol dia i després tornarem a deixar-nos arrossegar per les inèrcies, els recels i els miratges virtuals. Però mentre hi hagi persones que somiïn amb un món alternatiu, amb eclipsi o sense, hi haurà marge per a l’esperança.

Subscriu-te per seguir llegint