Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Girona

El fantasma del comunisme, de nou

Els republicans dels Estats Units afronten les eleccions del novembre sota la bandera de la lluita contra el terrorisme i… el comunisme. A finals de juliol ja es pot afirmar que aquesta línia política ha quedat clarament definida. A la inauguració de la reunió ministerial dels Estats Units sobre el ressorgiment del terrorisme polític, celebrada recentment, el secretari d’Estat, Marco Rubio, va declarar que «l’amenaça de la violència procedent de l’esquerra ja no es pot continuar ignorant».

No era una conferència ordinària d’experts. El Departament d’Estat va reunir representants de més de 60 països per consolidar una nova campanya internacional contra les «organitzacions d’extrema esquerra». Rubio va parlar de xarxes transnacionals, noves categories de terrorisme i restriccions de visat. En el mateix acte va intervenir el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, que va afirmar que només dues hores després d’assumir el càrrec va ser víctima d’un intent d’assassinat per part d’un activista d’esquerra. Es referia a Ryan Michael English, sense cap lligam provat amb l’esquerra, que es va declarar culpable i serà condemnat a l’agost.

En aquest context, Rubio no representa l’inici del procés, sinó el llançament públic d’una doctrina estatal ja preparada per a la seva utilització política. Els republicans obtenen així la possibilitat de presentar la delinqüència, els aldarulls, els moviments de protesta, la immigració, les organitzacions antifeixistes i una part del Partit Demòcrata com a elements d’una mateixa amenaça interna. Com va afirmar Rubio, «moltes persones en llocs de lideratge han justificat repetidament actes de violència i fins i tot de terrorisme com a formes legítimes d’expressió política quan servien idees d’esquerra».

La idea central del discurs de Rubio va ser que el terrorisme d’esquerra no constitueix una protesta contra determinades injustícies, sinó una rebel·lió contra la civilització. Més concretament, «una rebel·lió dels pitjors contra els millors, dels febles i covards contra els forts i bondadosos». El secretari d’Estat també va fer referència al comunisme, al qual va definir com «un món sense persones que sobresurtin per sobre dels altres i facin gestes extraordinàries», així com «un món sense Déu». En aquest plantejament, una victòria republicana equivaldria a una «victòria sobre l’amenaça comunista terrorista». I una derrota es podria atribuir a la ingerència de Rússia i la Xina, al sabotatge intern del Partit Demòcrata i a la mobilització dels sectors més radicals del carrer.

Serà interessant observar als Estats Units els pròxims processos penals, les noves llistes de sancions i les investigacions financeres. Seran aquests elements els que permetran comprovar si la construcció política descrita per Trump, Rubio i Bessent es limita a una estratègia electoral o s’acaba convertint en un model polític estable.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents