Principis

Avui els parlaré de tres temes que em preocupen especialment. El canvi climàtic, com a exemple del que pot fer la ciència contra els que la neguen, la pau com a resultat de la racionalitat i d’un multilateralisme, i unes regles internacionals i el respecte als drets humans que demana el tractament de les migracions.

Negar la ciència, ara mateix negar el canvi climàtic, responsable de les onades de calor i, indirectament, dels incendis forestals, em sembla aberrant. Quan sento Trump, i a casa nostra els de Vox i alguns del PP dient que sempre ha fet calor, em sembla que hem perdut el senderi. La ciència ha passat molts anys d’estudi per arribar a les conclusions que expliquen el canvi climàtic i també ens ha donat indicis de com poder-lo revertir o, almenys, aturar perquè no arribem a extrems no desitjables. Sabem el que cal fer però no ho fem. En el cas dels boscos calen plans de prevenció i neteja i mitjans per aturar els incendis. Són polítiques a llarg termini de les que no es veuen, però quan s’ha de córrer, tenir preparació, haver pensat a llarg termini, dona els seus fruits. Això és el que no fan polítics com Ayuso, que com a bona populista retalla serveis de prevenció que trobem a faltar quan venen mal dades. Quanta raó té el govern Sánchez quan proposa un pla nacional contra l’emergència climàtica. L’oposició hauria de participar en la seva redacció i implementació col·laborant per fer-lo el millor possible.

La pau sempre ha sigut una cosa difícil, sempre hi ha el fanfarró de torn que pensa que per la força es poden resoldre els conflictes. Un exemple evident és Europa, durant quasi tota la seva història sempre hi havia qui intentava dominar la resta, es tractava de la llei del més fort i, per aquest camí, mai es va aconseguir la pau. Només quan la racionalitat s’ha imposat i s’ha obert un període de col·laboració hem tingut uns anys de pau relativa i s’ha creat el que avui és la UE. Israel, per exemple, avui defensa la via de la força, de la imposició sense respectar els drets dels palestins i sense acords de col·laboració, mai obtindrà una pau duradora. El mateix passa amb l’ordre internacional, obtenir la pau a base de la força ha estat vigent al llarg de la història i mai s’ha aconseguit, només unes regles internacionals, un multilateralisme amb unes normes de convivència i uns organismes de supervisió més o menys eficaços, havien aconseguit alguns avenços. Trump els ha invalidat, no respectant les regles internacionals i negant el pa i la sal als organismes internacionals sigui l’ONU, el tribunal internacional, l’OMS, etc. L’exemple més obvi de què la llei de la força no arregla res el tenim amb la guerra de l’Iran. L’aplicació de la força bruta ha fet que una situació de relativa normalitat a Ormuz i de pacte nuclear (el firmat per Obama amb l’Iran) hagi saltat pels aires. Ara Trump demana obrir Ormuz (estava obert) i pacte nuclear (n’hi havia un que es podia renegociar). Mentrestant, s’ha incendiat tota la regió sense benefici per a ningú. Europa, encertadament, s’ha despenjat dels EUA i els aliats regionals dels EUA, els països àrabs del Golf, avui pateixen bombardejos i tot això amb l’agreujant de què el règim tirànic de l’Iran i els seus aliats s’han consolidat amb la guerra.

Regular les migracions ha estat un pensament recurrent de les persones raonables. Però per poder-ho fer caldria un món en què les persones tinguessin una vida digna als països d’origen. Recordo sempre que Bill Gates defensa que erradicar la pobresa és de persones intel·ligents, la millor manera de poder controlar les migracions seria que no haguessin d’emigrar per necessitat. Remarco també que els emigrants són persones que mereixen respecte. Quan Trump desmantella la Usaid o dificulta la tasca d’Acnur i altres organismes internacionals d’ajuda als països necessitats, està fent passos contra aquesta erradicació de les bosses de pobresa que porten a la immigració massiva per necessitat. Trump fa de la immigració «el problema» i de l’expulsió massiva la regla sense respectar drets i això arrossega els governs populistes. Espanya necessita mà d’obra que sols pot proporcionar la immigració, té una important massa d’immigrants treballant sense drets, explotats en molts sentits. Per tot això he donat suport a la regularització del govern Sánchez, una regularització a la qual s’oposa Vox i la seva prioritat nacional i un PP sense nord que va fer regularitzacions quan tenia el govern i ara s’hi oposa, suposo que veu que no podrà governar sense Vox i li compra el discurs sobre la immigració i la prioritat nacional.

En definitiva, volia dir-los que la societat avança en sentit positiu quan s’imposa la racionalitat, la col·laboració sobre la confrontació i el pensament a llarg termini al populisme de la mirada curta.

I que tinguin bon estiu, fins al setembre deixaré d’escriure. Espero repensar les coses sense presses, llegir i compartir reflexions amb amics i família.

Subscriu-te per seguir llegint