«Si vis pacem», Girona

Els embassaments de Catalunya tornen a estar pràcticament plens, al 84%. Fa només uns mesos parlàvem de restriccions, de dessaladores, de dutxes curtes i d’un futur incert. Avui, gràcies a les pluges, sembla que el problema hagi desaparegut. Però és precisament ara quan ens hauríem de preocupar. Quan hi ha aigua és quan toca invertir en canonades, modernitzar infraestructures i reduir unes fuites que continuen sent inadmissibles.

Amb els incendis passa exactament el mateix. Aquest estiu, el foc ha tornat a colpejar les comarques gironines i, una vegada més, hem descobert que el sotabosc continua massa brut, que moltes pistes forestals necessiten manteniment i que els nostres boscos acumulen combustible durant anys esperant una guspira. Sempre reaccionem quan el problema ja és aquí. Mai abans.

Els romans ja ho resumien en una frase magistral: Si vis pacem, para bellum. Si vols la pau, prepara la guerra. La millor manera d’evitar una crisi és preparar-la quan encara no existeix. La millor manera de combatre la sequera és actuar quan els embassaments són plens. La millor manera de lluitar contra els incendis és netejar els boscos al gener, no al juliol. I, tanmateix, ens continuen governant a cops d’emergència.

De debò ningú és capaç de planificar més enllà dels quatre anys que dura un mandat municipal o autonòmic? De debò les grans infraestructures del país han de dependre del calendari electoral? La política hauria de consistir, precisament, a resoldre els problemes abans no apareguin. Proactivitat! Però massa sovint es confon gestió amb reacció i previsió amb despesa. Els boscos no voten. Els embassaments tampoc i la natura no entén de legislatures ni de titulars.

Potser el veritable repte no és esperar que torni a ploure o confiar que no hi hagi foc. El repte és tenir memòria. Perquè quan l’aigua sobra és quan cal preparar la pròxima sequera i quan el bosc és verd és quan cal evitar el pròxim incendi. Els romans ja ho sabien fa més de dos mil anys. Nosaltres sembla que encara no hem après la lliçó.

Subscriu-te per seguir llegint