Així va pujant Sílvia Orriols

Com aquella frase de «t’estimo més que ahir, i menys que demà», cada nova enquesta que es publica li atribueix a Aliança Catalana més escons que ahir, i menys que demà. En l’última, publicada a El Periódico, ja seria la segona força política, per davant d’ERC, i a no massa distància del PSC. Tot això, quan encara falten quasi dos anys per a les eleccions catalanes, i amb els partits tradicionals, inassequibles al desànim, disposats a empènyer Sílvia Orriols cap a la victòria (el tema de la filla no l’afectarà gens). L’última ajuda la va rebre el passat 22 de juliol per part del president de la Generalitat, Salvador Illa, al Parlament.

L’alcaldessa de Ripoll va etzibar a Illa l’assassinat d’una dona de 75 anys, a Soses (Lleida), mentre passejava el gos a mans d’un jove magrebí de 19 anys. Que Orriols vulgui portar l’aigua al seu molí no hauria de provocar que el president català perdi la compostura entrant en el joc de la lideressa d’Aliança Catalana. Salvador Illa va desvariar responent amb la victòria de la selecció espanyola al Mundial de futbol. Tal com sona. Illa ni tan sols va transmetre el condol a la família de la víctima. Es va limitar a dir que «la persona responsable d’aquest homicidi –presumpte homicidi– que vostè ha dit, està detinguda i a disposició judicial, que és el que passa a Catalunya; ‘qui la fa la paga’». I tot seguit, sense venir al cas, es va posar a parlar de la selecció espanyola de futbol: «Ara, vostè, va veure el partit de diumenge i s’ha recuperat ja del disgust? Perquè n’hi ha prou amb cent vint minuts on persones, fills d’immigrants (...) Ens fan feliç a molta part d’aquest país per desmuntar en una sola nit el seu discurs d’odi; jugada a jugada, desmuntar el seu discurs d’odi. Aquesta és la seva Catalunya petita, estreta, d’odi, de rancor, no té futur, senyora Orriols. Aquí, qui la fa la paga». Amb respostes com aquesta, no cal que Sílvia Orriols faci gairebé res. Entre Illa i Josep Rull li fan la feina de franc. Va tenir Salvador Illa un mal dia? El discurs va ser de collita pròpia o d’algun dels molts assessors que té a Comunicació? Un president de la Generalitat hauria de ser més respectuós amb una víctima d’assassinat.

No estem parlant d’un crim entre bandes o d’una venjança. Es tracta d’un assassinat que li podria passar a qualsevol persona que tingui la mala sort d’estar en el lloc equivocat en el pitjor moment, i això genera molta alarma social. El jove de 19 anys va degollar Dolors Agustí, una dona de 75 anys, a la qual ni coneixia, amb una ampolla de cervesa i la va abandonar al costat d’un panissar. Un cas similar a l’assassinat d’Esplugues a primers de maig quan un home, amb un ganivet de grans dimensions, va apunyalar una dona que passejava pel carrer. Matar per matar, a l’atzar, una modalitat delictiva a l’alça. I, com en aquella ocasió, el Govern català ha intentat minimitzar la gravetat dels fets (percepcions, deia Josep Lluís Trapero), igual que els mitjans de comunicació de Barcelona que amb prou feines s’han fet ressò d’aquest execrable crim. Que ningú trenqui el relat de l’Arcàdia feliç de Catalunya. O com el cas que es va produir dos dies després quan un lladre, amb quinze antecedents, va matar un pobre home de 34 anys, que anava a treballar, en un xoc frontal mentre fugia amb un cotxe robat, a Sabadell.

Amagar els delictes, i no actuar en conseqüència, només serveix per fomentar el populisme barat de la ultradreta. Per això, un 82% dels catalans atribueix el creixement d’aquestes formacions (entre Aliança i Vox, ja quasi sumarien el 30% dels vots) a la desconfiança amb els partits tradicionals, un 81,3% a la inseguretat ciutadana i un 77% a la immigració. Aquests són els problemes que preocupen als ciutadans, i no es poden tractar amb la frivolitat que ho va fer Salvador Illa al Parlament. De la mateixa manera que, amb la recaptació fiscal més alta de la història, tenim uns serveis públics més deteriorats i insuficients que mai: els trens no funcionen, les llistes d’espera hospitalàries creixen dia a dia, les autopistes estan col·lapsades, l’ensenyament està de capa caiguda, determinats barris són cada dia més insegurs, etcètera.

Per cert, ni tan sols s’aguanta el relat de la selecció espanyola. M’agrada molt el futbol, però no posaria a gairebé cap futbolista d’exemple de res. No sé si Salvador Illa va veure com algun jugador d’Espanya va menystenir Pedro Sánchez. O que alguns, molt bons dintre del camp, no són un model per a la joventut fora d’ell. n

Subscriu-te per seguir llegint