Cal salvar i protegir el bosc (1)

Cada vegada que hi ha un incendi forestal, el relat es repeteix. Veiem imatges colpidores, seguim amb angoixa l’evolució de les flames i assistim, amb tota justícia, a un reconeixement unànime de la tasca dels bombers, dels agents forestals i del medi natural, dels voluntaris i de totes les persones que s’hi deixen la pell. Són professionals i col·lectius imprescindibles, que treballen en condicions extremes, sovint jugant-se la vida per protegir el territori, les cases i les persones. Però, quan el foc s’apaga, també s’apaga massa sovint el debat sobre les causes profundes del problema. Les administracions acostumen a mirar cap als propietaris forestals, cap als pagesos i cap als veïns que viuen a tocar del bosc. Se’ls exigeix que mantinguin les finques netes, que obrin franges de protecció, que retirin vegetació, que compleixin normatives cada vegada més estrictes i que assumeixin unes responsabilitats que, sobre el paper, poden semblar raonables. El problema és que aquestes obligacions gairebé mai no van acompanyades dels recursos necessaris per complir-les. Mantenir un bosc no és passar-hi una escombra. Requereix maquinària, personal, coneixement, permisos, temps i diners. Durant dècades hem assistit a l’abandonament del món rural. Hem deixat perdre camps, pastures i camins i convertit grans extensions del territori en una massa forestal contínua. Després, quan arriba el foc, actuem com si fos un fenomen inevitable, imprevisible i exclusivament vinculat a les condicions meteorològiques. Els incendis no s’eviten amb discursos, sancions ni fotografies institucionals. S’eviten amb diners, planificació, treball continuat i presència sobre el terreny.

Subscriu-te per seguir llegint