El gran Mundial de la vida

Cada quatre anys, el Mundial de futbol desperta passions i emocions. Durant unes setmanes, milions de persones segueixen els partits i celebren els campions. Però, més enllà de l’espectacle esportiu, aquest gran esdeveniment ens ofereix una imatge que ajuda a entendre millor la nostra existència. En certa manera, tots estem jugant el gran Mundial de la vida. Cada dia decidim quin equip volem defensar: el de l’egoisme o el de l’amor, el del desànim o el de l’esperança. Aquest és el partit que dona sentit a la nostra vida.

Darrere de cada jugador hi ha anys de preparació, disciplina i esforç. El talent és important, però sense constància no hi ha victòria. Fa pocs dies, el seleccionador espanyol Luis de la Fuente recordava que els grans triomfs neixen del treball silenciós, la paciència i la confiança. Home de conviccions cristianes, ha manifestat que la fe dona sentit al seu camí. És un testimoni que ens recorda que el talent, per si sol, no és suficient.

El futbol també és una escola de valors. Cal respectar el rival, acceptar el resultat i jugar amb honestedat. El bon esportista sap guanyar amb humilitat i perdre amb dignitat, perquè els valors perduren molt més que qualsevol trofeu.

L’esperit d’equip és igualment essencial. Cap jugador, per brillant que sigui, pot guanyar un Mundial tot sol. També la vida és una obra compartida. Necessitem la família, els amics i totes les persones que ens ajuden a créixer.

Cada dia sortim al camp per afrontar nous reptes. No competim per derrotar ningú, sinó per esdevenir millors persones. Sant Pau ho expressa així: «He combatut el bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe.» (2Tm 4,7).

Per als cristians, el baptisme és el xiulet inicial d’aquest gran partit. La confirmació referma el compromís de seguir Crist, i els sagraments ens donen la força per continuar. No juguem sols: la gràcia de Déu ens acompanya i ens ajuda a aixecar-nos després de cada caiguda. L’Evangeli orienta la nostra vida. Jesús ens deixa la norma més important: «Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat.» (Jn 13,34).

Quan acaba un Mundial, només un equip aixeca la copa. En el gran Mundial de la vida, però, tots podem arribar a la meta. Déu no ens preguntarà quants èxits vam obtenir, sinó si vam estimar, si vam ser honestos, si vam saber perdonar i si vam viure amb coherència la fe rebuda.

Quan l’àrbitre del temps assenyali el final del nostre partit, no comptarà el marcador del món, sinó l’amor amb què haurem viscut. El premi no serà una copa destinada a cobrir-se de pols, sinó la joia eterna de trobar-nos amb el Senyor i sentir: «Molt bé, servent bo i fidel… entra al goig del teu Senyor.» (Mt 25,23).