Llum a la foscor

El 24 de juliol del 1886, és a dir, ara fa 140 anys, es va inaugurar amb una gran solemnitat l’enllumenat per electricitat a la ciutat de Girona. Segons expliquen els autors del petit-gran volum que va editar l’Ajuntament l’any 1981, es varen celebrar festes populars i es varen convidar a les autoritats, corporació, senadors i diputats, fins i tot la mateixa Reina, ja que la data coincidia amb el dia del seu sant. Naturalment, el senyor Bisbe va procedir a la benedicció de les oficines d’enllumenat situades als locals de la Plaça del Molí i seguiren concerts de música, balls, cavalcades, cercaviles i llançament de globus aerostàtics! Algunes veus varen considerar que l’enllumenat elèctric era una despesa innecessària i més cara que la de gas, però el cert és que Girona va ser capdavantera en aquesta aposta de futur essent, de fet, la segona ciutat de Catalunya després de Barcelona en instal·lar aquest modern sistema, contràriament al que erròniament s’afirmava en un reportatge recent del canal 2Cat segons el qual aquest honor li correspondria a Puente Genil, municipi que, en realitat, no va inaugurar-lo fins l’agost de 1889.

No crec que l’Ajuntament de Girona hagi pensat d’organitzar cap acte cultural i/o acadèmic amb motiu d’aquest aniversari o pels 150 de la importació de la primera dinamo Gramme per la casa Tomàs Dalmau i Fills, on hi treballava Narcís Xifra i Masmitjà com a enginyer, però tanmateix potser no seria sobrer que a la futura Casa de la Tecnologia del xalet Soler del carrer Barcelona s’hi fes algun esment relacionat amb aquesta aposta per a la innovació tecnològica que suposava l’enllumenat elèctric com a motor de futur. És clar que primer s’hauria de saber quin any estarà llest aquest nou equipament municipal i també quina proposta museística s’hi instal·larà definitivament.

Amb tot, però, i amb la previsió d’un llarg sender que ens portarà a la celebració dels 150 anys de llum elèctrica a Girona, se m’acut que la millor i més efectiva manera de portar a terme l’ús pràctic d’aquell avenç que vam inaugurar fa 140 anys, seria donar-li l’ús principal per al qual fou creat mitjançant subscripció popular: il·luminar carrers. No descobreixo cap secret de seguretat ciutadana si afirmo que una bona il·luminació no resol per si mateixa la inseguretat en un determinat barri o sector de la ciutat, però sí que tots els estudis que s’han fet sobre aquestes qüestions determinen que la foscor, la manca de llum i/o l’escassa intensitat lumínica afavoreix l’anonimat i en conseqüència la possibilitat que s’hi puguin generar fets delictius. Així com els escarabats fugen immediatament de la llum, els malfactors solen fer el mateix i troben refugi en espais foscos on poden sentir-se més segurs. Així, és lògic que els ajuntaments apostin no només per incrementar els punts de llum sinó que opten per la prevenció mitjançant la instal·lació de càmeres de vigilància com un element complementari de dissuasió.

En aquesta línia d’actuació, l’Ajuntament de Girona ha decidit assumir el cost d’una nova il·luminació al parc de la Devesa amb tecnologia LED dins d’un paquet que inclouria piscina i pistes de pàdel. Els veïns, passejants de gossos i visitants en general ho agrairan perquè es donarà una sensació de seguretat, factor gens menyspreable en aquestes qüestions de problemes col·lectius. Llàstima que el consistori no vulgui completar aquesta inversió econòmica amb la instal·lació de punts de connexió elèctrica en els pous que hi ha a la Devesa i que actualment estan inservibles per la manca d’un senzill motor que bombegi aigua de reg. Encara avui, dels 8 pous només un està en funcionament i sembla evident que si no s’hi posa remei els plàtans d’algunes zones acabaran morint posant en risc els usuaris del parc per culpa d’una manca d’atenció aqüífera.

Subscriu-te per seguir llegint