Cal Carré

En un dels documents jurídics més antics i notables en català, Costums de Tortosa, de 1272, podem llegir: «Habitador és dit tot hom qui ab cor e a volentat ab son alberch se’n ven estar en Tortosa», és a dir, que el que establia que algú fos reconegut com a tortosí no era tan sols que hi visqués, sinó que hi fos «amb cor i amb voluntat». Sovint quan els pobles, com les persones, s’identifiquen, ho fan no tant des de la descripció com des de la voluntat. Perquè ens defineix tant o més el que anhelem ser com el que som. Les persones, com els pobles, mentre existim, no som realitats estàtiques, sinó que evolucionem i el sentit amb què ens transformem té molt a veure amb el que aspirem a ser. Els catalans ens presentem davant del món com una nació, no perquè ho vam ser en el passat, sinó perquè tenim la determinació de ser-ho en el futur. A Catalunya quan necessitem explicar-nos davant dels altres i quan ens volem reconèixer entre nosaltres ho fem des de la llengua i la cultura que ens són pròpies i que ens fan singulars. Per això és fonamental la literatura, la música, el teatre, el cinema,... en català. El món del llibre compleix una funció primordial al nostre país. I els editors hi exerceixen un paper central. Disposem de grans cases editorials, amb segells prestigiosos i col·leccions amb una gran difusió, però potser el que contribueix més a associar l’edició en català a l’excel·lència és la labor d’editorials de dimensions més limitades, que són molt selectives i exigents i que situen el llibre en català a un nivell modèlic. En són exemples referències clàssiques com Barcino o la Bernat Metge, amb trajectòries de més de cent anys, però també iniciatives recents com Adesiara o Cal Carré. Ens crida l’atenció quan tenim a les mans per primera vegada un volum publicat a Cal Carré que hi apareix com a imatge identificativa la silueta d’un porc. Si ens interessem per saber-ne la història, descobrim que Cal Carré era el nom d’una cansaladeria artesana de Terrassa, que era de la família de la impulsora d’aquesta formidable aventura editorial, Antònia Carré-Pons. Entre la cansaladeria i l’editorial hi ha un vincle essencial, la condició artesanal. El catàleg de Cal Carré és impressionant. Podríem dir que tot hi és filet. Hi trobem Virginia Woolf, Fiódor Dostoievski, James Joyce, Cristina de Pizan, Stendhal, Aleksandr Puixkin, Nikolai Gógol, Mark Twain... Tot hi és minuciosament triat i treballat. Això és perquè Antònia Carré-Pons no tan sols és una editora admirable, sinó alhora una filòloga i una escriptora brillant, autora d’edicions impecables de textos medievals, com les de l’Espill de Jaume Roig o de Quesits o perquens de Girolamo Manfredi, i de novel·les excepcionals, com La gran família. En un dels volums de Cal Carré, El castell de Cimtort, de George Sand, podem llegir: «Tampoc no creguis que la ràbia vençuda i la pena endurada siguin les enemigues del talent. Lluny d’esgotar-lo, l’estimulen.»

Subscriu-te per seguir llegint