Contra els incendis, alimenteu-vos del territori

«La terra crema, tot està abandonat! Els focs de l’estiu s’apaguen a l’hivern! Als petits ajuntaments, els ajuts no arriben per cuidar camins i boscos!». Són frases recollides aquests dies que Catalunya ha cremat. Ep, llavors veus una guspira d’esperança: una granja no s’ha cremat al mig de l’infern perquè les seves 50 cabres pasturen tot l’any i tenen el sotabosc a ratlla. Miracle? No! Sentit comú i gestió (i, perquè no dir-ho, un instint de supervivència de l’ofici).

2013. Pla de recuperació de l’oví a Catalunya, punt 7.3, 3r punt: «Foment de la pastura per a la prevenció d’incendis»; d’aquí n’ha sortit la iniciativa Ramats de Foc, els admiro perquè han de remar a contracorrent... parles també amb ramaders i et diuen que fa sis anys que esperen el permís per augmentar la capacitat de cabres a un centenar, o bé més de dos anys perquè els donin el codi REGA, necessari per a qualsevol ramader per iniciar l’activitat.

Pla estratègic de la ramaderia extensiva 2021-2030, eix 3: «Gestió del territori»; un dels objectius: «Prevenir els incendis mitjançant el pasturatge». Més clar impossible, oi?

Doncs, els resultats d’aquests plans són que entre el 2014 i el 2024 la cabana ovina s’ha reduït un 25%. Les causes, per a mi, són principalment dues. En primer lloc, la burocràcia. S’han de demanar permisos per a tot, també per mantenir net un bosc tallant arbres quan toca, aprofitant els caiguts després de tempestes o els morts. En segon lloc, la gent, visquin o no al món rural, que s’amaguen sota la paraula «ecologistes», preferint que tot s’embardissi per donar amagatall a la fauna salvatge; senyors, què passa quan arriben aquests incendis tan bestials, amb els animals de bosc i els arbres que no s’han deixat tallar? Doncs que cremen, tot crema.

De solucions, n’hi ha. La gestió forestal i l’aprofitament forestal n’és una; els dos plans anteriorment esmentats ho diuen clarament, però per netejar el sotabosc amb ramats de cabres, ovelles o ases els propietaris forestals i/o l’administració hi han de posar recursos per suplementar la dieta de l’animal. Tenir pagesia viva arrela gent al territori, garanteix un mosaic divers, del qual tots ens en beneficiem. Els boscos no són de tots però sí que són responsabilitat de tots. Si volem que un pastor faci prevenció d’incendis, ha de poder viure dignament de la seva feina (aviat en extinció) i per això el consumidor ha de fer compres responsables. Voleu paisatges bonics i segurs? Alimenteu-vos del territori.

Gràcies bombers, ADF i pagesia pel vostre valor, per no dubtar ni un segon a agafar les vostres eines per fer tallafocs, per jugar-vos la vida a cada incendi.

Subscriu-te per seguir llegint