Risc zero

Tant de bo totes tornéssim a casa després de les vacances. Però no és fàcil. L’estiu, lluny de ser un període de descans i tranquil·litat, malauradament és un escenari en què augmenta la violència masclista. I els assassinats. De fet, el juliol és el mes més mortífer de l’any: 149 dels 1.372 confirmats oficialment des del 2003.

Els experts assenyalen que els períodes de més convivència continuada actuen com un factor de risc d’agressió. I el futbol. Un estudi de la Universitat de Lancaster va revelar que la violència contra les parelles augmentava un 38% quan Anglaterra perdia un partit. Però també un 26% quan guanyava o empatava. El risc era encara més gran si el partit es disputava en cap de setmana o a l’estiu.

De fet, esgarrifa la quantitat d’estudis que els britànics han dedicat al tema intentant identificar els anomenats factors de risc. Entre les múltiples associacions benèfiques que ofereixen ajuda a les víctimes, The Dash Charity va alertar d’un increment del 79% de les trucades de socors durant la celebració de l’Eurocopa del 2021, en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Refuge va observar un augment del 61% en la demanda d’ajuda entre l’abril del 2020 i el febrer del 2021, coincidint amb la pandèmia i la crisi del cost de la vida. Una altra associació, Leeds Women’s Aid, estima en un 50% l’increment de les consultes al gener respecte al desembre. Nadal, un altre d’aquests «factors de risc» que les investigacions han anat assenyalant, quan al temps de convivència s’hi afegeix el consum d’alcohol.

Un altre estudi britànic, publicat a The Economic Journal, mostra com l’augment de l’atur femení incrementa la violència contra les dones, mentre que un augment de l’atur masculí disminueix la incidència de les agressions.

Malauradament, aquesta disminució no es replica a Espanya, on una investigació publicada per Funcas assenyala que el risc de violència masclista augmenta quan la dona treballa i l’home està a l’atur.

La Macroenquesta de Violència contra la Dona del 2024 revela que han patit violència un 38,5% de les dones la parella de les quals pren totes les decisions econòmiques, però també un 11,3% de les que les prenen per si mateixes.

Un 12,4% de les dones que han patit violència per part de la seva parella la van patir durant l’embaràs. I l’Institut de Ciències Forenses i de la Seguretat (ICFS) de la Universitat Autònoma de Madrid va assenyalar la ruptura de la parella com un moment de risc especial. De fet, a Espanya un de cada tres feminicidis es produeix en un context de separació.

A Finlàndia, un estudi va situar el moment de més risc entre dos i tres anys abans del divorci, amb un màxim entre els sis i els dotze mesos previs, quan normalment s’inicia el procés de separació.

Les dades de la Macroenquesta evidencien que un 30,3% de les dones de 16 anys o més residents a Espanya ha patit almenys un tipus de violència per part de la seva parella actual o de parelles anteriors en algun moment de la vida. Però no sembla un fenomen exclusiu d’un país o d’una cultura. La mateixa Organització Mundial de la Salut qualifica la violència contra la dona com «un problema de salut global de proporcions epidèmiques». Un estudi publicat per aquest organisme el 2013 va estimar que, a escala mundial, el 38% de totes les dones assassinades ho van ser a mans de les seves parelles.

Fins i tot el Japó -un dels països amb les taxes d’homicidi més baixes del món, amb 0,23 per cada 100.000 habitants, davant dels 0,69 d’Espanya o els 5,76 dels Estats Units- registra que prop del 20% de les dones víctimes d’homicidi ho van ser en un context de violència domèstica. Segons dades de la Universitat d’Ochanomizu, a Tòquio, una de cada tres dones pateix algun tipus de violència a la llar i una de cada vint ha viscut una experiència propera a la mort. A ser assassinada.

I a Corea del Sud, amb només 0,48 homicidis per cada 100.000 habitants, en una investigació realitzada per l’Institut Coreà de Criminologia, un 80 % dels homes enquestats van reconèixer haver exercit violència contra les seves parelles sentimentals. Vuit de cada deu.

No és estrany que algunes sud-coreanes se sumin al moviment feminista anomenat 4B -una mena de «els quatre nos», per la primera lletra de Bihon, Bichulsan, Biyeonae i Bisekseu: no al matrimoni, a la maternitat, a les cites i a les relacions sexuals amb homes-.

Radical, sí. Però, fins ara, per a moltes, el més semblant al risc zero.

Tantes dècades d’estudis no han estat debades. Segurament, tots són correctes i han identificat no un, sinó innombrables factors de risc. El juliol, el futbol, el cap de setmana i Nadal. Tenir feina i no tenir-ne, un embaràs, voler-se separar, el cost de la vida o l’alcohol... El factor que varia és diferent en cada estudi. L’únic que es manté... és l’agressor.