Postals blanenques de juliol (2): morratxes i focs

La morratxa o almorratxa és un recipient de vidre, terrissa o metàl·lic olorós que s’utilitzava (s’utilitza) per perfumar les noies en un ball popular molt arrelat al territori català. On hi ha tradició s’acostuma a ballar en festes assenyalades i sobretot en les festes majors. Lloret i Blanes són dos dels nombrosos municipis on el ball ha arrelat i, donat que les festes patronals gairebé coincideixen en el calendari (Santa Cristina i Santa Anna), té lloc en un interval de dies molt proper. A Blanes s’ha consolidat amb el seu nom genuí: Ball de Morratxes. A Lloret es coneix des de sempre com a Ball de Plaça.

Segons la vila i la comarca la simbologia del ball canvia. En alguns llocs explica una història d’amor que acaba feliçment. En d’altres, simbolitza el «dret de cuixa» que els senyors feudals exercien sobre els seus súbdits. I en altres, l’intent de seducció i/o enamorament no reeixit d’un sarraí vers una cristiana. Sigui quin sigui el seu significat, el Ball de Morratxes de Blanes s’ha convertit des de fa anys en un dels actes més populars de la Festa Major. El ballen els dansaires de l’Esbart Joaquim Ruyra davant l’Ajuntament i de les autoritats en acabar l’ofici solemne, el 26 de juliol, dia de Santa Anna. Enguany, a ballarins i públic local s’hi va afegir una altra entitat selvatana: la cobla Flama de Farners que hi va posar la música en directe.

Enmig d’una allau de propostes que resulta gairebé impossible retenir i ja no diguem seguir, el Ball de Morratxes suposa un dels actes més entranyables de la Festa Major. Així va ser, també enguany, amb els balladors de l’Esbart, els membres del consistori i tot el públic que s’hi va voler afegir, ballant plegats el bis de la magnífica música composta pel mestre Josep M. Guinart (dirigia la cobla) que acaba amb una alegre i enjogassada cavaletta. La sardana Blanes Festiu, ballada per bona part dels assistents, va cloure un dels actes més interactius de la festa.

El Concurs de Focs de Blanes és una altra cosa. Aquí la tradició configura un esdeveniment multitudinari, cadascun dels cinc dies en què es desenvolupa. Un esdeveniment que, malgrat les gentades que mobilitza, els col·lapses i talls circulatoris que genera i les dificultats per accedir a la vila i aparcar-hi que han de «superar» molts visitants, suposa el reclam estel·lar de la festa blanenca. Un concurs, però, que com Tadej Pogacar al Tour, des de fa sis anys, té un guanyador indiscutible i recurrent: Pirotècnica Valenciana de Llanera de Ranes. Estaria bé una mica més de nivell i de confrontació per part de les altres empreses participants. Sospito però, que tot es redueix a un tema de pressupost.

Un altre acte tradicional és el Pregó que enceta les festes i que serveix per fer homenatge a algú que s’hagi significat en positiu per una trajectòria arrelada a Blanes. Aquest any es va suspendre al darrer moment, pel decés d’un familiar del pregoner, Salvador Roca. Aquest lletraferit, impulsor de Recvll i col·laborador amb diferents entitats culturals, tindrà una segona oportunitat, a finals d’agost, durant la Festa Major Petita. Probablement, també a la plaça 11 de setembre, on les obres de la plaça dels Dies Feiners han desplaçat diversos actes. D’altra banda, una saludable i transversal descentralització que, tant de bo, es consolidi.