El miracle és el presentisme laboral

La sorpresa sempre està justificada, encara que no coincideixi amb el motiu dels qui reclamen l’estupefacció permanent. A falta d’una tasca específica, Feijóo ha decidit emprendre-la contra l’absentisme laboral, sense acabar de definir-lo. Des de Camilo José Cela se sap que els desocupats són especialment perillosos, i el paper indefinit de líder de l’oposició obliga el president del PP a divagar com un cunyat amb dedicació exclusiva. Admetem, tanmateix, la seva xifra de més d’un milió d’espanyols que han agafat la baixa sense patir cap malaltia. Aquest fenomen indesitjable no amaga que uns altres vint milions treballaven, fins i tot amb reuma o diabetis, per citar les dolències que el futur president del Govern considera que no són incapacitants.

Cada dia, sense descomptar-ne ni un, el doble dels espanyols que votaran Feijóo compleixen religiosament les exigències laborals, i potser el ressentiment de la dreta es deu al fet que no aconsegueix tots els seus vots. El veritable miracle no és l’absentisme, que es dona per descomptat en un país on l’equivalent francès de Mariano Rajoy, probablement Louis de Funès, reblaria que «això sí, són espanyols». El que és increïble és el presentisme massiu.

És ridícul desmentir Feijóo; n’hi ha prou de capgirar el seu argument. Si prop del deu per cent dels sempre sospitosos treballadors fingeixen espasmes inexistents, més del noranta per cent compleixen abnegadament la seva tasca. Ni tan sols els paralitza la certesa que el seu destí consisteix a ser governats pel PP o pel PSOE. Tampoc no els ha frenat l’evidència estadística que la mateixa feina garanteix cada vegada una recompensa menor. Espanya es desperta cada dia amb el prodigi del presentisme, que, a qui hagi consultat recentment un termòmetre, li sonarà a masoquisme. Una cosa és que el pròxim president del Govern estigui més familiaritzat amb l’absentisme, que li estalvia fins i tot una moció de censura, i una altra és que s’oblidi d’homenatjar individualment cada espanyol que avui ha decidit lliurement anar a treballar.

Subscriu-te per seguir llegint