Mort d’una ciclista

Tiempo de matar (1996) és una pel·lícula basada en la novel·la homònima de John Grisham. La història transcorre en una petita localitat de Mississipi, dos homes blancs circulen amb un camió quan coincideixen amb Tonya, una nena afroamericana de 10 anys, la segresten, la colpegen i la violen, la petita queda greument ferida; unes hores més tard els agressors són detinguts, el pare de la nena (Samuel L. Jackson), que desconfia de la justícia dels blancs, se les enginya per passar la nit al jutjat acompanyat d’una escopeta, l’endemà quan els veu entrar custodiats per la policia els mata a trets, i a partir d’aquest moment es desfarà el nus de la pel·lícula, el judici d’un pare que s’ha pres la justícia pel seu compte, el defensarà un jove advocat (Matthew McConaughey) i una estudiant de dret (Sandra Bullock) que intentaran demostrar que la desesperació del pare l’ha fet caure en un estat d’alienació mental transitòria, enmig de les creus enceses del Ku Klux Klan.

Al públic d’una sala de cinema no l’incomoda posar-se a la pell d’un justicier que fa una feina bruta, però necessària, com tampoc identificar-se amb els familiars que acudeixen a contemplar com s’executa qui els ha destrossat la vida per poder passar pàgina, però si ens escapem de la ficció, la realitat ens diu que gairebé ningú es pren la justícia pel seu compte, les flames de la venjança s’apaguen, queden tan sols unes brases, roents, però que ens recorden que si bé la venjança és cosa de l’edat de pedra no ens n’hem oblidat del tot, un atavisme com el nostre cervell que només gràcies a un envernissat de racionalitat en el darrer moment i a correcuita hem aconseguit salvar la papereta.

Abans existien uns pastissets amarats de licor coneguts com a borratxos, ara el que sovinteja són cervells xops de cubates. Com sabeu, fa més de cinc anys dos cervells com aquests mataren en un accident una ciclista, la Tina, que pujava als Àngels, celebrat el judici i emesa la sentència, familiars, amics, ciclistes... s’aplegaren davant el Palau de Justícia, no clamaven venjança, clamaven per un codi penal menys amable amb gent que se’ls hauria d’haver prohibit conduir fa temps. Sobre l’amabilitat de la sentència que permetrà que qui conduïa es deslliuri de la presó, en parlo amb l’advocat penalista Carles Monguilod, defensor del copilot que quedà absolt, l’advocat m’explica que la sentència ha estat ajustada a dret, beneïda pel codi penal, una sentència impol·luta, és la veritat judicial, i el mateix magistrat Adolfo García Morales en la sentència en què dona cos jurídic a la decisió del tribunal popular, remarca que no es pot caure en la temptació «d’una venjança social o de càstigs desproporcionats a cops de sufragis», però les veritats judicials, em dic, són, en el millor dels casos, una aproximació del que passà, i el que passà uns instants abans i uns segons després de l’accident només ho saben els qui volien «fer unes corbes» abans de ficar-se al llit, tots sabem que l’alcohol altera la percepció de la realitat, altera la conducta i la presa de decisions, que les alteri, penso, no vol dir que les anul·li fins al punt de no saber distingir una ciclista d’un porc senglar o d’un arbre, com seria el cas si haguessin estat a prop d’un coma etílic, bé que immediatament continuaren fins a perdre’s per un camí forestal.

El missatge que pretén donar Joel Schumacher, director de Tiempo de matar, és que hi ha una justícia vertadera, una justícia ideal que ens diria Plató, i que constantment resulta maltractada per les argúcies legals, un missatge seductor i alhora inquietant, Paul Newman desestimà interpretar el jove advocat perquè l’inquietava el missatge.

Subscriu-te per seguir llegint