Butlletí de l’exili (IV)

«Alemanya ha declarat la guerra a Rússia. A la tarda vaig anar a nedar». La frase de Kafka era fins avui el paradigma del suapollisme, entès com l’actitud vital que consisteix que tot t’importi un pebrot. Ara bé, «Han entrat 60.000 il·legals a Espanya i un centenar han mort ofegats. Us passo la meva playlist per a aquest estiu» la supera àmpliament, amb el mèrit afegit que és creació de tot un president del govern. Al cap i a la fi, el pobre Kafka no era més que un aspirant a escriptor a l’inici de la Gran Guerra, així que es comprèn que no interrompés la seva rutina natatòria per un simple conflicte que causaria uns quants milions de morts, jo mateix vaig continuar prenent canyes en un xiringuito de platja mentre a la ràdio narraven en directe l’enfonsament de les Torres Bessones a Nova York, el primer és el primer, ja sigui capbussar-se en aigua o en cervesa. Pel lloc de treball que ocupa, això d’en Pedro Sánchez té més mèrit, no és rar que sigui admirat a tot el món. Podria haver-se conformat deixant anar «Han entrat 60.000 il·legals a Espanya i un centenar han mort ofegats. A la tarda me’n vaig de vacances a La Mareta» i ja hauria sigut un exemple per a tots els cínics que en món hi hagi, però no és home que es conformi amb poc quan té a la seva mà superar totes les expectatives, així que ho va arrodonir amb la seva llista d’èxits per a l’estiu, a veure qui ho supera. Han hagut de transcórrer més de cent anys perquè algú posés al dia la cita de Kafka, no és casual que ho hagi fet el president del govern més kafkià que es recorda. De totes maneres, el 1914 el llavors desconegut Kafka ja havia publicat La condemna, per tant, el seu agermanament amb l’actual PSOE va molt més enllà de la famosa frase i entra en la profecia.

Pedro Sánchez és un president que té sempre present que es deu als seus súbdits, vull dir ciutadans, i tot i que té moltes coses al cap -preparar la maleta per a les vacances, assistir a la graduació de la nena, continuar pagant els deutes contrets amb JuntsxImpunitat o com es diguin avui, i donar explicacions sobre això de Ceuta, per ordre d’importància-, abans d’agafar-se uns merescuts dies de descans ens va obsequiar amb la seva playlist, perquè ballem tots al so que ell ens marqui, que és el que més li agrada. Qualsevol altre, després d’estar-se a penes un parell d’hores a Ceuta per a complir l’expedient, hauria sortit corrent cap a La Mareta amb la seva senyora, de la qual, segons ens va revelar un dia històric a tots els espanyols, està profundament enamorat. Ell, en canvi, encara va treure temps de qui sap on per a, somrient i recolzat en una butaca, recomanar-nos que escoltem El Baifo, el nou èxit de Quevedo, demostrant així que cap crisi política, econòmica o diplomàtica l’aparta del fonamental. Quin gran presentador dels 40 Principals ha perdut la humanitat per culpa de la política.

Res és casual en Pedro Sánchez, si ha acceptat convertir-se en la riota dels adolescents espanyols -el meu fill Ernest i els seus amics se’n foten d’ell cada dia-, que el veuen com un vell que intenta vanament acostar-se’ls a través de la música, ha de ser per una raó de pes. És un trist final el de qui fa riure als joves, però analitzant la lletra de la cançó de Quevedo, un entén per què la recomana amb tant d’èmfasi: Pedro Sánchez és l’autèntic baifo. Queda clar en aquest fragment, que reprodueix la frase que el president pronuncia cada matí en veure’s al mirall:

«Hoy me levanté guapo, lindo como siempre».

Narcisisme a banda, les seves ganes de seguir en el poder -per a aconseguir-ho és capaç d’incomplir promeses, concedir indults i moure cel i terra per a amnistiar als qui el mantenen a La Moncloa- s’expliquen perquè sense treballar es viu molt bé, i així ho diu també a la cançó, sense cap vergonya:

«Yo no vuelvo a trabajar, que Diosito me bendiga».

El pitjor és que El Baifo inclou una clara amenaça de Sánchez cap als seus soferts súbdits, vull dir ciutadans, una altra vegada el lapsus:

«Voy a seguir gozando hasta que Dios diga. Soporten a Pedrito mientras viva».

Subscriu-te per seguir llegint