Agost, diumenge

Agost és com el diumenge i juliol com el dissabte. Sento un locutor de ràdio fer aquest raonament en què diu també que juny és com el divendres, ple de promeses d’un imminent cap de setmana, en aquest cas de les vacances d’estiu. No deixa de ser una comparació curiosa. Jo gosaria afegir-hi que, passada la Mare de Déu d’agost, serem a diumenge a la tarda.

Aquest pensament divertit m’ha portat a rumiar un cop més en la impossibilitat, o almenys la gran dificultat, per a situar-nos en el present. De tal forma que per a molta gent el millor que té el dissabte és la perspectiva de diumenge i el pitjor de diumenge és la proximitat de dilluns.

He de confessar que, en èpoques en què anava força atrafegat amb la feina, no vaig gaudir prou del que podien ser magnífiques tardes familiars de diumenge, encaparrat amb els temes que em trobaria en incorporar-me dilluns a la feina. I, per fer-ho encara més absurd, passava la setmana laboral desitjant l’arribada del cap de setmana. Això pot ser fàcil de detectar i entendre però difícil de controlar. És una cosa similar a posar la idea de felicitat al final d’un camí, quan s’hagi aconseguit la fita, quan hagi pagat la hipoteca, quan tingui la carrera finalitzada, quan estigui fix a l’empresa... seré feliç! Quan la felicitat és al mateix camí.

Que el nostre pensament se’n vagi cap al futur ens impedeix viure plenament el present. El 1997, Eckhart Tolle es va fer un fart de vendre exemplars del seu llibre El poder de l’ara, que venia a dir que gran part del patiment humà ve de viure atrapats en els pensaments sobre el passat o l’angoixa pel futur, en lloc d’estar plenament presents en el moment actual.

Personalment, em sembla més pràctic llegir Marc Aureli, el savi emperador romà del segle II que ens diu que no hem de deixar que el futur ens torbi perquè, quan sigui el moment, afrontarem el que calgui amb les mateixes armes que tenim ara. Aquest és un gran pensament que ens pot donar confiança i tranquil·litat. També és bo recordar aquell acudit d’humor anglès que diu que un executiu d’una empresa d’assegurances surt per a la porta de l’oficina un divendres a la tarda per a gaudir del seu cap de setmana quan un repartidor de correus li lliura un telegrama que diu: S’ha enfonsat un transatlàntic assegurat per la nostra companyia. I el flemàtic executiu exclama: Caram! Quin disgust tindré dilluns al matí! Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint