Cal mirar la lluna, no el dit (Peinado)

«Els reis de l’indult i els inventors de l’amnistia» (...) «No crec que Zapatero tingui un bon futur judicial» (...) «Han manipulat la sentència de David Sánchez per crear un relat fals». Aquestes frases no les ha pronunciat cap polític del PP, ni de Vox, sinó la jutgessa degana de Madrid, María Jesús Barco, que fa temps que llença crítiques, estil hooligan, contra el govern socialista i la llei d’amnistia. Algú creu que aquesta persona pot actuar amb imparcialitat i independència a l’hora d’aplicar justícia? Ni tan sols respecta un dels principis més elementals de l’estat de dret, la presumpció d’innocència de Rodríguez Zapatero.

Estem davant la santa Inquisició judicial, que s’ha atribuït la missió especial de salvar Espanya dels rojos i dels separatistes. Res de nou en una dreta espanyola que no ha tingut mai cultura democràtica; en èpoques pretèrites, afortunadament, superades, utilitzaven els militars, ara els jutges. Dia sí, dia també, reclamen respecte per les seves decisions, com si fossin Déu Nostre Senyor, mentre ells no respecten ni al Poder Executiu, ni el Legislatiu, ni les decisions d’altres tribunals com el de Justícia de la Unió Europea. Després de la resolució de fa tres setmanes, si es dediquessin a aplicar la Justícia en lloc d’exercir de justiciers, ja haurien autoritzat a Carles Puigdemont a entrar a Espanya. Que la llei d’amnistia ha sigut a canvi dels vots de Junts a Pedro Sánchez? Cert, també Vox està imposant al PP, a canvi de poder governar comunitats autònomes, mesures molt més greus i lesives per als ciutadans, com la negació del canvi climàtic, la violència de gènere, o la memòria històrica. En el cas de l’amnistia, ara compta amb l’aval europeu.

La confiança amb la Justícia ha saltat pels aires. A ells els és igual, per molt que Manuel Marchena, el cap de colla de la causa general, hagi manifestat recentment que «la convivència es lamina si es generalitza la idea que a Espanya la justícia no la imparteixen els jutges, sinó fatxes amb toga i això és gravíssim». I tant que és gravíssim, és el que està fent un ampli sector de la judicatura. Estan condemnant amb les acusacions populars d’organitzacions d’ultradreta (Vox, Manos Limpias, Hazte Oír, etcètera) i en contra del criteri dels fiscals. Així, han condemnat al Fiscal General perquè ell «o algú del seu entorn» va filtrar un correu electrònic. També a David Sánchez, germà del president del Govern, per un no delicte, i no els ha importat inhabilitar fins a nou persones perquè no s’han prestat a testificar contra el germà de Pedro Sánchez. A Víctor Aldama li ha sortit barata una estafa milmilionària només per haver implicat al govern sense proves.

I ara vindrà Begoña Gómez. La declaració de «culpable» ja està escrita. No en dubtin. No només el 93% dels judicis amb jurat popular acaben amb sentència condemnatòria, sinó que el judici se celebra a Madrid: estadísticament, la majoria del tribunal estarà format per persones afins a PP i Vox. Queda per saber si la condemna comportarà l’ingrés a la presó, que no hauria de sorprendre a ningú perquè la dreta espanyola ha agafat el mateix camí que la Nicaragua de Daniel Ortega: empresonar als opositors. L’acusació ultra d’Hazte Oír ja ha demanat tretze anys de presó. Sí, tretze, per res! Per cert, com es financen aquests grups?

La instrucció del cas Begoña Gómez ha sigut inquisitorial. Però, que ningú es confongui, el jutge Peinado és l’instrument de tot l’aparell judicial, el que col·loquialment es coneix com el «tonto útil». Cal mirar la lluna (sistema judicial), no el dit (Peinado). Qui realment ha dirigit la instrucció ha sigut la secció 23 de l’Audiència de Madrid, una sala de majoria molt conservadora, com totes, on tres magistrats van promoure, oh coincidència, una qüestió d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia. Ells han anat arreglant les atrocitats del jutge Peinado (no li passarà res, es jubilarà sense cap taca al seu expedient) per evitar que el cas pogués descarrilar i ser anul·lat. Han guiat pas a pas a Peinado per poder seure a Begoña Gómez i la seva assessora en el banc dels acusats. Això és una causa general contra la família i l’entorn de Pedro Sánchez. Han humiliat fins a límits impropis d’un estat de dret a la dona del president del govern. Això sí que és venjança, i no la petició d’una condemna més alta al conductor que va atropellar mortalment a una ciclista a la carretera dels Àngels, oi senyor Adolfo Garcia Morales, president de l’Audiència de Girona?

Subscriu-te per seguir llegint