Qui paga la festa del Marroc

Esdeveniments dispars com el salt a Ceuta o la final del Mundial de futbol confirmen que Espanya és un país menys important que el Marroc en el concert mundial. Cal resignar-s’hi i perseverar, sense escoltar forçosament els erudits que il·lustren les masses sobre la diferència de deu a un entre la renda per càpita del país semieuropeu i la de l’enterament africà. Ometen Othman Benjelloun o Anas Sefrioui, ciutadans del país veí amb fortunes que es compten en milers de milions d’euros.

Els savis del diferencial de riquesa obliden sobretot Aziz Akhannouch, un altre desvergonyit multimilionari que ocupa, a més —o precisament per això—, el càrrec de primer ministre. Mentre gairebé cent mil marroquins sense recursos arribaven a peu o nedant a Ceuta, el cap del seu Govern també envaïa Espanya en massa. En concret, aterrava a l’aeroport de Palma de Mallorca a bord del seu reactor privat, envoltat de familiars i amics. Posin en marxa la caixa registradora: un vol que costa, com a mínim, milers d’euros. La colla es va dirigir tot seguit a Formentor, on ha desaparegut l’establiment que va captivar Churchill o Chaplin per aixecar-hi un vulgar Four Seasons de Bill Gates, amb un preu per habitació i nit d’entre 1.500 i 3.400 euros. No triïn la més barata per a la colla del Marroc.

El primer ministre i els seus aprofitats no es van tancar a les seves suites per lliurar-se a l’oració. La gresca va monopolitzar la seva estada, i el soroll generat per l’hotel molestava els humils banyistes dels voltants. El cost total de les vacances, interrompudes pel rei Mohamed VI per ordenar el retorn del seu primer ministre, obliga a parlar de centenars de milers d’euros. En què afecta els espanyols que un altre estranger amb un gust pèssim malbarati diners en llagosta i xampany a Mallorca? Molt senzill: perquè el Govern de segona fila del PSOE mobilitzava al mateix temps milions d’euros per atendre els joves marroquins sense futur, que el seu primer ministre primer empobreix i després usa a Ceuta com a  force de frappe. És aquí on milions de contribuents humils tenen dret a preguntar-se qui paga la festa del Marroc.

Subscriu-te per seguir llegint