La Devesa i l'eclipsi de sol del 10 de juny del 2002

Ja fa dies que la premsa del país parla d’un futur eclipsi de sol. M’ha vingut a la memòria el darrer eclipsi parcial de Sol que vàrem tenir a Girona en data 10 de juny del 2002.

Aquell dia, m’havien telefonat des de l’Alcaldia per anar a donar una volta pel parc amb l’alcalde. El motiu era revisar l’estat dels arbres i de la Devesa en general. La metodologia sempre era la mateixa, m’indicaven un parell de dies de disponibilitat para anar a donar un tomb, i un cop escollit solíem quedar a la Rosaleda per repassar tots i cadascun dels racons del nostre parc. Era una visita que la fèiem cada any. Per a mi era una passejada molt i molt gratificant, podia plorar al màxim dirigent municipal de totes les mancances que teníem en el parc i el que caldria fer, realitzant tota mena de propostes. Aquell dia, que recordo amb força claredat, es va presentar a fer la visita amb una altra persona que no coneixia ni recordo el nom. Com sempre vam fer la passejada i jo anava sol·licitant millores a fer. Cada vegada que ho fèiem i va ser durant molts i molts anys, anàvem incidint en temes d’interès pel parc. Normalment, sempre érem tots dos sols, i parlàvem amb tota tranquil·litat i dient les coses ben clares i pel seu nom tal com li agraden al Sr. Quim Nadal. Sempre recordo amb enyorança aquelles passejades. Aquell dia va ser la darrera vegada que vàrem passejar pel parc amb l’alcalde Sr. Nadal. Avui en dia, tot i estar jubilat, continu treballant per intentar trobar solucions a molts dels problemes dels arbres del Parc. Aquests dies en què s’han celebrat les cerimònies de la Sagrada Família, he sabut del lema del gran arquitecte Antonio Gaudí: Amor i Tècnica, quin gran encert d’aquesta eminència catalana amb aquesta magnífica frase. Sense saber-ho i guardant moltíssim les distàncies, no puc ni em vull comparar amb aquest savi, però sí que sense saber-ho he seguit un xic aquesta línia. He dedicat i dedico moltíssimes hores als plàtans i continuo estudiant les seves malalties i les analítiques corresponents. L’amor ja li tinc i la tècnica és la que continuo cercant fins que la salut aguanti i cada vegada veig que no en sé prou. He d’aprendre moltes coses encara.

A mi la Devesa em va enamorar l’any 1975 i estic cercant encara avui en dia les tècniques per poder preservar aquests magnífics arbres tot i demanant als governants municipals com a responsables que són del parc que esmercin els esforços necessaris i pressupost per preservar-lo de cara al futur.

De totes maneres quan penso el que hauríem pogut fer a la Devesa amb en Quim Nadal, em venen tot un seguit de pensaments plens de tristesa, quin temps perdut a la Devesa des de la seva partida cap a Barcelona. No voldria oblidar al regidor Ponç Feliu,amb qui vaig col·laborar amb una relació excel·lent, era un professional que entenia força bé el parc i que escoltava les indicacions i intentava posar fil a l’agulla per anar realitzant petites però importants millores al parc fins al dia que em varen fer fora.

Més tard, quan es va presentar a l’alcaldia el Sr. Carles Puigdemont i el regidor Sr. Jordi Fàbrega em varen demanar per ensenyar-los el parc a totes les persones de la seva llista, vàrem passejar i vaig incidir molt amb la gran quantitat de branques seques que penjaven dels arbres amb un gravíssim risc pels vianants. Un cop a l’alcaldia vam quedar diverses vegades, però malauradament recordo amb tristesa la darrera vegada que ens vàrem passejar pel parc va ser el 24 de març del 2015 al matí. A la tarda vaig fer una presentació de part dels meus treballs a la Casa de Cultura amb els Amics de la Unesco. Recordo molt aquell dia perquè l’endemà a les 10.30 h. del matí tenia lloc la gravíssima tragèdia de Germanwings.