«Ferragosto» climàtic 2026

Corria el «ferragosto» del 2005, i en la tercera exposició sobre canvi climàtic que realitzava, en aquest cas amb el suport de la Generalitat, ja començava a mostrar en un dels plafons, el debilitament del Corrent del Golf com a efecte del desglaç de Groenlàndia. De fet, el que feia era mostrar i divulgar un fet que ja se’n feia ressò un científic espanyol el 2001, Antonio Ruiz de Elvira, catedràtic de Física de la UAM de Madrid, un dels primers científics europeus, i mundials, per cert, que van investigar i publicar sobre això que avui tan de moda està a les xarxes socials, el que ara anomenen, no sé si per confondre més que aclarir, el corrent AMOC (Atlantic Meridional Overtuning Circulation), del que és part el Corrent del Golf i que descriu i expressa el que sempre hem sabut, i és que gràcies a aquest corrent càlid, les temperatures hivernals a la part europea de l’Atlàntic Nord, no són tan fredes o gèlides que a la mateixa latitud de la part nord-americana.

Aquest fenomen ha anat creixent amb els anys, i és per aquesta raó que vaig voler comprovar in situ quines dades hi havia a Groenlàndia. Això va ser l’agost del 2010, no sense poder comprovar i arribar a la conclusió que, efectivament, alguna cosa important passa a la zona 0 dels tipping points climàtics, quan resulta que és, i fa anys, zona militar restringida per la Marina dels Estats Units.

És curiós que els EUA tinguin tant interès amb l’estret de Dinamarca (de Groenlàndia pels islandesos) entre Islàndia i Groenlàndia, una franja d’uns 290 km, on pel cap baix, cada any i en progressió, segons múltiples estimacions, es desfan de 200.000 a 400.000 milions de Tm. de gel al mar. Aigua freda i dolça que ja el 2001 Ruiz de Elvira advertis, amb càlculs inclosos, com estava modificant el corrent del Golf d’aigua càlida i salada.

Avui ja estem parlant més enllà de l’estret, d’una «taca» blava d’uns 5.000 Km2 al nord de l’Atlàntic Nord, que podem veure a quasi tots els mapes geoclimàtics en un marc de vermellor planetària i que alguns científics ja anomenen «cold blob» (taca freda).

Podríem dir que és un dels «canaris de la mina» a escala global, que ens està advertint que ens ho estem prenent com la granota del conte (ens estem escalfant a poc a poc creient que «tot s’arreglarà» i quan vulguem saltar -actuar- ja serà massa tard). Amb la paradoxa que això es donarà amb hiverns cada vegada més extrems (paradoxa ja utilitzada pels negacionistes).

Anem a veure una altra anomalia, aquesta local/regional, com és el canvi de circulació dels corrents marins a la Mediterrània, la qual cosa fa molts anys se sap, i del que curiosament no se’n parla; fins i tot s’han deixat de fer o publicar recerques científiques. Paradoxalment, Girona deu concentrar el nombre més gran d’estudis «científics» de tot el món sobre el futur i suposat impacte, en cas que es desplegui, de l’eòlica marina al mar gironí (quan ja s’està desplegant a la costa francesa). Grans paradoxes. Com són ja molts anys d’apagada informativa, potser hàgim d’arribar a la conclusió que aquesta informació no interessa que se sàpiga, no sigui que alguns dels 200 milions de persones anuals que visiten la riba mediterrània, entre altres Catalunya i les comarques costaneres gironines, puguin replantejar-se un canvi de destinació, per la calor extrema, com ja apunten algunes fonts i tendències.

També ho podem observar amb mapes geoclimàtics. La Mediterrània oriental, que sempre concentrava la zona i el període més llarg d’escalfament de l’aigua de mar, ja fa uns anys que ha deixat pas, per aquest canvi de corrents marins, a una aigua més calenta a la Mediterrània occidental, però especialment al mar balear i també al Golf de Lleó. I per la part que ens toca, el de Lleó ens hauria de preocupar. Al sud de França sí hi ha una certa preocupació. Aquí continuem amb el millor dels mons. Ja fa anys que hi ha estudis, ara guardats al calaix, que apunten de forma prospectiva que tot el quadrant nord-est de Catalunya, els dos Empordà, i també el «hinterland» sud-est del Rosselló, Llenguadoc i Provença, patiran sequeres extremes i episodis extrems com incendis i inundacions, en un marc de tropicalització creixent. A això cal afegir una nova anomalia, ara ja contrastada científicament i que també afecta el Golf de Lleó i en general a tota la Catalunya pirinenca, i és el desviament del corrent Jet Stream subtropical uns 800 km. cap al Nord, ja que abans passava per la vertical del nord de Catalunya i Golf de Lleó i ara passa per Bretanya i els Alps (possible factor en els incendis de la Gironda?).

Fa molta gràcia «científica», sentir als nostres «méteo» constantment referint-se a la pols del Sàhara o a les ones de calor africanes. Ja fa 25 anys que se sap (WorldWatch Institute, 2001) que el clima mediterrani està desapareixent substituït per la tropicalització, en tant la línia imaginària del Tròpic mediterrani ha pujat ja uns 2.000 Km cap al Nord. Per fi, l’Aemet, fa pocs dies ha reconegut que no es tracta d’onades de calor, sinó del canvi del clima que sempre hem tingut en un marc d’escalfament del mar quatre vegades més ràpid que altres mars i oceans del planeta. I que fem ara i aquí per adaptar-nos? Enyorar la brisa marina, reduir en lloc d’augmentar les energies renovables i posposar sine die els plans d’emergència climàtics locals. Bravo!!!