L’avantmatx de l’eclipsi

L’avantmatx és un dels gèneres periodístics més útils. Nascut de l’anglosaxó avant-match, abans del partit, és la crònica d’avançada que permet especular amb un partit proper, fonamentalment de futbol: les alineacions, l’estat d’ànim de jugadors i afeccionats, anècdotes, etc. El recurs a la prèvia s’ha traslladat a tots els àmbits de l’actualitat. Passa el mateix amb el gran esdeveniment del proper dimecres, l’eclipsi de sol que ens deixarà a les fosques en un cent per cent en una franja de la costa mediterrània que va de Vilanova i la Geltrú fins al sud de València i evidentment cap a l’est a les zones de l’interior. A la resta del país afectat per l’eclipsi els efectes seran parcials.

El primer que cal en un avantmatx és saber que passarà amb el temps. Avui ja disposem de les primeres previsions oficials dels organismes meteorològics i tot apunta que les condicions seran bones amb alguns dubtes encara per algun possible núvol alt als Ports o al Delta de l’Ebre sense conseqüències inhabilitants en la contemplació del fenomen. Les autoritats preveuen un gran nombre de desplaçaments cap a les zones de màxima visibilitat. Els hotels estan plens i amb tarifes molt cares les poques habitacions que queden, s’especula que mig milió de persones, caçadors d’eclipsis, vindran expressament a Espanya, els ajuntaments de les zones implicades han previst zones d’aparcament pels visitants i avui ja tothom que està interessat pel tema ho sap tot.

Dels experts m’he quedat amb algunes recomanacions. La primera és no perdre el temps fent fotos amb el telèfon evitant distraccions. Evidentment, prendre totes les precaucions (al moment de màxim eclipsi no calen les ulleres protectores sinó abans i després). Però hi ha una recomanació final d’aquests experts. No té res a veure contemplar l’eclipsi al 100% que al 98% o al 99%. I amb això m’han entrat els dubtes d’on anar, encara avui no resolts. Addueixen que l’experiència és totalment diferent en assolir-se un sobtat enfosquiment total. No entro en aquells que parlen de com et pot canviar la vida etc, etc, perquè no hi crec. L’endemà tot serà igual.

Fa uns anys, l’agost de 1999, uns companys de feina organitzaren una excursió a París per contemplar un eclipsi de sol. M’hi vaig apuntar perquè penso que París bé val una missa com va dir encertadament Enric IV en assolir la corona de França renegant del protestantisme. Però conegudes les previsions catastròfiques de tempestes fetes per Meteo France vaig renunciar. Els meus amics es van trobar a l’hora de l’eclipsi plovent en mig d’un embús de trànsit camí de Le Havre. El meu interès en els eclipsis va reeixir mercès a una magnífica crònica que Lídia Heredia, corresponsal de TV3 als Estats Units, va fer en directe des d’Erie, una ciutat de l’estat de Pensilvània, d’un eclipsi total de sol el 2004. Va traslladar a l’espectador l’excepcionalitat del moment.

Acabada la retransmissió d’aquell eclipsi només tenia ganes de decidir on viuria el de dimecres vinent. A tota la Costa Brava hi ha indrets amb una magnífica caiguda del sol. També l’opció de sortir amb barca per seguir-ho al mig del mar. Avui mateix la previsió de vent i onatge aquell dia i hora és de molta calma. Però com que els comentaris dels experts esmentats posaven èmfasi en el fet que la diferència entre el cent per cent de l’eclipsi i un punt o dos menys dubto finalment moure’m fins aquesta franja d’observació i encara no m’he decidit. He pensat a anar a Les Cases d’Alcanar, però resulta que Ca l’Angelina, que és el meu restaurant del Delta, no obre per sopar. Ni a l’agost! I amb el risc de col·lapse de trànsit a l’autopista. Els trens a Vinaròs o a Castelló ja són plens. També he pensat anar per l’eix fins a Lleida. També m’han convidat a una festa a Medinaceli, però em queda massa lluny.

Mentre em decideixo, llegeixo a l’hemeroteca de l’Ajuntament de Girona les notícies de l’eclipsi (95%) del 30 d’agost de 1905 al migdia. El cronista relatava que els ciutadans que eren a la Rambla en veure sobtadament els estels començaren a aplaudir. També que els galls cantaven fora d’hora a les masies i els ocells es movien embogits. Al mateix exemplar apareix una notícia certa, però surrealista de la tarda de l’eclipsi: «Falleció en Madrid la hermana del ministro de Hacienda don José Echegaray, lo que ha impedido que el señor ministro -ni òbviament la seva germana, afegeixo- observaba el eclipse, en lo que estos días había manifestado su interés». Vaja, com el mític acudit de l’Eugenio i un eclipsi al pati de la caserna.