Sòls de baix impacte: alternativa real?

A mitjan juny, la Diputació de Girona va aprovar una moció de la CUP que rebutja el Plater, la planificació territorial de les renovables de la Generalitat. El pla preveu desplegar 4.858 MW fotovoltaics a les comarques gironines: un 36% en cobertes i un 64% a terra. Per tant, més d’un terç s’instal·laria sense ocupar nou territori.

La fotovoltaica a terra es concentraria sobretot en unes 4.500 ha considerades prioritàries després d’aplicar 141 criteris, com la qualitat agrològica, les espècies protegides o l’impacte visual. La moció considera, però, que encara s’afecten sòls massa valuosos. Si aquí no, on?

Per respondre-hi, hem analitzat l’estudi d’espais alternatius elaborat per la CUP, que identifica 5.145 ha de «baix impacte», una superfície comparable a la del Plater. Sembla una alternativa completa, però quan s’examina el resultat és menys contundent.

La meitat correspon a instal·lacions agrovoltaiques compatibles amb conreus, vivers, horta i alguns fruiters. Les plaques elevades poden aportar ombra, protegir les plantes i fins i tot millorar-ne la producció. És una tecnologia prometedora, però que ja comença a tenir detractors a França on més s’ha estès, pels impactes visuals, uns resultats agronòmics incerts i una viabilitat molt dependent del conreu i del disseny. En tot cas, la normativa actual ja permet l’agrovoltaica en sòls de màxima qualitat agrològica: no és, doncs, superfície nova. El repte serà que promotor i pagès acordin un projecte que condicionarà l’explotació durant 25 anys.

Un segon bloc són les làmines d’aigua artificials. L’estudi hi compta 417 ha, 324 de les quals a l’embassament de Darnius-Boadella. Però no es pot ocupar tot el mirall d’aigua. La sequera ha mostrat fins on pot baixar el nivell i la normativa limita la fotovoltaica flotant al 15% de la superfície corresponent al nivell màxim. L’estudi no incorpora aquest límit.

També proposa 439 ha de sòl industrial per desenvolupar, 923 ha de talussos i 673 ha de pedreres. En tots tres casos, la superfície executable és molt inferior a la teòrica. Diverses zones classificades com a industrials o urbanitzables són avui camps de conreu. Per què una planta hi tindria menys impacte que en sòl rústic? A més, el sòl industrial és més car i la normativa només hi permet plantes temporals. Fer-les permanents exigiria canviar-ne la qualificació urbanística, una opció poc atractiva per al propietari. En els talussos, l’estudi compta els dos costats de la via: si un està ben orientat al sol, l’altre no. Només aproximadament la meitat de les 923 ha seria interessant per a un promotor. Pel que fa a les pedreres, moltes continuen actives i, quan tanquin, bona part no arribarà a les 5 ha habitualment necessàries per rendibilitzar una planta comercial sense incentius específics.

Considerant aquestes limitacions, de les 5.145 ha en queden menys de 1.300 que es puguin considerar realment «noves» i rendibles: una superfície superior a les 550 ha de sòls artificialitzats i de baix impacte que el mateix Plater ja preveu, però molt lluny de la necessària perquè les comarques gironines assoleixin la sobirania energètica. Aquests espais s’han d’aprofitar sempre que siguin tècnicament, legalment i econòmicament viables, però presentar-los com una alternativa equivalent a les zones prioritàries crea una expectativa poc realista: els sòls de baix impacte han de formar part de la solució, però no poden substituir tot el desplegament fotovoltaic a terra que necessita la demarcació.