Opinió
Praxis, praxis, praxis!
Els que no ens n’anem de vacances, tenim moltes alternatives per fer a l’estiu, una d’elles ja ho vaig dir no fa gaire, és buscar una bona ombra i gaudir del plaer de la lectura. Aquestes darreres setmanes de calor canicular les he aprofitat per llegir un llibre (Viaje a un Nuevo Mundo) escrit a quatre mans entre l’Enric Juliana director adjunt de La Vanguardia i Esteban Hernández cap de la secció d’opinió del digital de centredreta El Confidencial.
El llibre, que ha tingut una bona acollida als mitjans, està fet a partir d’una mena de diàleg que plantegen els dos periodistes, en el que intenten donar les claus per entendre el desordre mundial, europeu i espanyol davant el canvi.
La tesi inicial és que el món tal com el coneixíem ha deixat d’existir, l’ordre internacional nascut de la guerra freda s’ha ensorrat per donar pas a noves formes de poder, unes altres legitimitats que comporten una inquietud creixent, sense tenir cap horitzó clar.
La crítica ha dit que Juliana i Hernández aborden en aquest assaig qüestions centrals del debat contemporani com ara el retorn dels imperis, la crisi del projecte europeu, l’emergència de nous lideratges autoritaris, la transformació dels EUA i la posició d’Espanya.
Fins a la caiguda de la Unió Soviètica, ara ja fa 35 anys, va regir l’status quo sorgit de la II Guerra Mundial. A partir d’aquí la situació recorda a la llarga crisi i decadència que va patir el món amb la caiguda de l’imperi romà. Abans de la consolidació del cristianisme, hi va haver uns anys en què l’home es va trobar sol i sense deus. Juliana i Hernández plantegen un escenari semblant ara i tenen la pretensió de donar pautes, una mena de brúixola per moure’s per aquest segle XXI.
Juliana defensa la idea que el món actual és un espai més dur i despietat que abans, en el qual els EUA, liderats per Donald Trump tenen el gran objectiu d’aturar a la Xina, la potència més emergent. La factura que paguen els americans per la defensa del món, consideren que és massa cara i el seu president ha començat a reduir inversions en seguretat als seus aliats de l’OTAN i a exigir-los que augmentin significativament el seu pressupost de defensa. Paral·lel lament, els ha incrementat els aranzels comercials i exigeix als països europeus que deixin de posar traves a les empreses tecnològiques americanes.
Un altre tema en què els EUA han posat la directa és en el control mundial dels recursos naturals, petroli, gas i minerals imprescindibles per a desenvolupar les noves tecnologies. A Viaje a un nuevo mundo, Enric Juliana comenta que ha llegit el llibre Guerra Blanca del periodista italià Marzio G. Mian, en el qual l’autor diu que a l’Àrtic és on se sent més fort l’eco dels canons que es disparen a Ucraïna. El periodista italià diu que és a l’Àrtic on Xina, Rússia i l’OTAN s’han citat per dirimir la batalla final.
El canvi climàtic amb el desglaç proper que tothom albira, obre una infinitat de possibilitats que cap superpotència vol desaprofitar. D’aquí també les indissimulades ambicions de Trump per controlar directament, territoris com Groenlàndia o el nord del Canadà.
En l’escenari domèstic, Juliana opina que més enllà de les picabaralles polítiques, l’economia espanyola va bé i elogia la postura de Pedro Sánchez d’oposar-se, almenys formalment, a l’increment significatiu de la despesa militar i a tenir una posició més progressista que els seus socis europeus en temes internacionals, com ara el genocidi de Gaza o el tema de la immigració, el qualifica com a l’únic socialdemòcrata amb un cert pes a la UE.
El periodista badaloní pensa que les antigues elits hispàniques han entrat en crisi i que a nivell econòmic hi ha hagut en els darrers temps, un cert avenç de nous nuclis financers.
Pel que fa al tema català, després que no pogués culminar-se la revolució de l’1 d’octubre, la repressió ha fet la seva feina i els independentistes estan en hores baixes, amb l’emergència d’una nova força política (Aliança Catalana) que tot sembla indicar que pot jugar un paper important en els pròxims anys.
Juliana veu la classe mitjana molt desorientada i pensa que una part important, influenciada pel moviment MAGA als EUA o per la prioritat nacional propugnada per VOX, podria abstenir-se en unes pròximes eleccions, o votar directament opcions d’extrema dreta.
Als frustrats utopistes del procés, diu Juliana, els costa acceptar que la llei d’amnistia és un èxit de l’Espanya integradora. Malgrat tot, Europa fa nosa i tant Rússia com sobretot els EUA pressionen en totes direccions per a afeblir-la tant com poden. Esperem, diu el perspicaç analista que la Unió Europea no desaparegui atès que, si això passés, el continent es convertiria en un caos nacionalista, un guirigall que acabaria sent tutelat per les grans potències.
La riquesa d’anàlisi de la geografia política mundial que Juliana i Hernández aboquen en el llibre, dona material per escriure diversos articles. A tall de conclusió diríem als ciutadans desorientats que es plantegen votar a l’extrema dreta, que el perill imminent que tenim, no és el d’una revolució sinó, més aviat, el d’una involució conservadora i autoritària en tots els fronts.
Els socialdemòcrates i l’esquerra estan a favor d’Europa, els nous temps exigeixen noves idees i nous compromisos, però sobretot Praxis!
- Cotarelo incendia la Diada a Ripoll
- El Cafè: de 'bar de barri' a referent de pintxos i tapes
- Té 112 anys i és la dona més longeva de Catalunya: la extraordinària vida de Carme Noguera
- Canvi d’hora a Espanya: el BOE confirma quan serà el canvi a l’horari d’hivern
- Un estudi revela quines són les destinacions més visitades en cotxe aquest estiu: la Costa Brava hi és
- Una barca amb onze persones xoca contra les roques a Calella de Palafrugell
- Carta d'una lectora: A qui perjudiquen les vagues dels mestres i professors?
- Garrotada europea a Marchena i Mas
