Cal aixecar-se de nou

Hi ha moments en la història d’un país en què el veritable acte de valentia no és seguir el corrent, sinó aixecar-se i defensar allò que molts donaven per desaparegut. Catalunya viu un d’aquests moments.

Durant massa temps s’ha volgut donar per amortitzat el catalanisme de centre: moderat, exigent, humanista i amb vocació de govern i de país. Com si només quedessin dues alternatives: refugiar-se en els extrems o diluir-se en una centralitat política cada vegada més allunyada de la tradició i vocació nacional que va contribuir decisivament a construir la Catalunya moderna. Tot plegat, una falsa dicotomia.

Catalunya no ha prosperat mai des de la confrontació, ni des de la resignació a un cofoisme hedonista fàcil. Ho va fer des del treball, les institucions, la cultura de l’esforç, la defensa d’un país, d’una llengua, l’empenta dels emprenedors i professionals, la força del món local i una societat civil compromesa. Amb una idea fonamental: estimar Catalunya i governar-la bé no són objectius diferents. Governar bé és també fer país.

Avui, més que mai, cal recuperar aquesta ambició. Un catalanisme que no demani perdó per existir i que torni a parlar de país, progrés i prosperitat; d’economia productiva i seguretat jurídica; d’habitatge, educació i sanitat; de serveis públics eficients, cohesió social i identitat nacional.

Una Catalunya oberta al món i, alhora, conscient de qui és. Una Catalunya capaç d’acollir amb generositat, de garantir drets i, al mateix temps, d’exigir, sense cap mena de dubte ni vergonya, el compliment dels deures i les obligacions que comporta viure en comunitat.

La força d’un municipi o d’una nació no es mesura només per les proclames, sinó per la solidesa de les seves institucions, la prosperitat dels seus ciutadans i la confiança que és capaç de generar.

El Partit Nacionalista de Catalunya neix d’aquest convenciment. No contra ningú, sinó a favor de Catalunya. Som un projecte catalanista, humanista, democràtic i plural, que reivindica una política útil, rigorosa i amb vocació de govern.

Hi ha molts catalans que fa temps que se senten políticament orfes. Alguns han deixat fins i tot d’anar a votar perquè no troben una opció que representi aquest catalanisme central, pragmàtic i inequívocament nacional. No es tracta de reconstruir el passat ni de viure de la nostàlgia, es tracta de ser valents i no defallir en la construcció d’un projecte polític que atorgui il·lusió, seguretat i futur al nostre país. Per això no és temps de resignar-se, ni d’escoltar cants de sirenes: és temps d’aixecar-se de nou. Catalunya mereix un projecte nacional fort, centrat, exigent i ambiciós. Un projecte que torni a governar pensant, per damunt de tot, en el país i en les generacions que vindran.