Cal salvar i protegir el bosc (i 2)

És molt fàcil legislar des d’un despatx. És molt fàcil enviar requeriments, fixar terminis i advertir de sancions. El que és més difícil és posar pressupost, desplegar brigades forestals permanents, facilitar ajuts àgils i suficients, garantir l’aprofitament de la fusta i crear una política forestal coherent que no s’activi només quan arriben les altes temperatures que desemboquen amb episodis d’incendis devastadors com els d’aquest estiu. No es pot demanar a un petit propietari que actuï com si fos una gran empresa forestal. No es pot exigir a un pagès que mantingui net tot l’entorn mentre se l’ofega amb burocràcia, costos creixents i una falta absoluta de relleu generacional. I el que més causa indignació és veure com els polítics -de tots els partits- només saben desqualificar-se i acusar-se mútuament per treure el seu propi rèdit polític i no parlen de com ajudar a la gent o als propietaris que han vist com les flames els han deixat sense casa. De la desgràcia se’n fa política. La pagesia no és un problema per al bosc. És part de la solució. Els camps conreats, els ramats, els camins transitables i les activitats tradicionals creen discontinuïtats en la vegetació i redueixen el risc. Allà on desapareix l’activitat agrària, el bosc avança sense control i el paisatge es torna més homogeni, més dens i més vulnerable als grans incendis. És evident que la sequera, les onades de calor i el canvi climàtic ho agreugen. Calen més brigades dedicades durant tot l’any a netejar boscos, recuperar camins, crear franges de seguretat i gestionar punts estratègics. Calen ajuts que cobreixin de veritat els costos dels treballs forestals i que no obliguin els propietaris a superar un laberint administratiu.

Subscriu-te per seguir llegint