L’arxiu històric de Girona

A Girona hi ha diversos casos de col·laboració amb èxit entre institucions, administracions i partits polítics. Un exemple pot ser el Pavelló de Fontajau promogut per l’Ajuntament amb aportació dels terrenys, el planejament urbanístic i una part del finançament que fou completat amb aportacions de la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i l’Estat. Polítiques que sumen. Un altre exemple pot ser la Biblioteca Carles Rahola amb aportació municipal del sòl acompanyat del planejament urbanístic corresponent i amb finançament de l’Estat i gestió del departament de Cultura de la Generalitat. La biblioteca honora un gironí exemplar i presta un servei de primer nivell a la col·lectivitat que en fa un ús intensiu. Encara hi podríem afegir els convenis de col·laboració que en etapes successives i amb aportacions de les diferents administracions han permès la restauració del principal patrimoni eclesiàstic de la ciutat (La Catedral -façana i campanar- i Sant Feliu -nau i campanar).

En resum, doncs les polítiques de col·laboració interinstitucional són polítiques que sumen, que ajuden a créixer la consciència cívica, el sentit de la col·lectivitat, la vida comunitària. Tan cert és això com que la manca d’entesa entre institucions, administracions i partits és paralitzant i esdevé garantia de retrocés. El bloqueig institucional posa en risc el progrés, el creixement dels serveis, la millora de les prestacions dels equipaments.

És tot tan evident que costa molt d’entendre que a vegades potser per una mala lectura del context polític tot quedi paralitzat i els camins d’una possible entesa s’eternitzin i endarrereixin inútilment una sortida plausible. Fins al punt que a vegades l’endarreriment i un encadenament diabòlic del context polític pot arribar a posar en risc determinades operacions que fa temps que semblen encarrilades i que de manera recurrent apareixen encallades.

Si fruit del calendari i de l’agenda política acabés resultant que es frustren algunes d’aquestes expectatives no ens ho podríem perdonar.

És el cas de la solució al tema, molt semblant a la Biblioteca Carles Rahola, de l’Arxiu Històric de Girona, avui a l’edifici de l’antic convent de Sant Josep i que concentra en les seves dependències l’Arxiu Històric (de vella denominació, arxiu històric provincial), amb els fons del Govern Civil, l’Arxiu de la Diputació i l’Arxiu de protocols sota la tutela del Col·legi de notaris.

Fa molts anys, molts, que es parla d’una permuta entre l’Estat i l’Ajuntament. L’Estat cediria el convent de Sant Josep, procedent de la desamortització, a l’Ajuntament de Girona i l’Ajuntament de Girona cediria a l’Estat amb destinació a nova seu de l’Arxiu Històric de Girona la parcel·la d’equipaments situada a Fontajau, davant del restaurant König (La Font, de grats records). L’Estat hi haurà de construir un nou edifici per a perfeccionar la permuta i un cop construït, com ara, l’arxiu Històric de Girona seria gestionat pel departament de Cultura de la Generalitat. Sembla una operació neta i clara. Però diversos serrells la mantenen entrebancada.

S’han anat fent diverses reunions entre les parts i s’han anat buscant vies d’entesa i acostament que s’han produït efectivament. Però ara, quan l’Estat té clar el finançament de l’operació (té els diners per pagar les obres de l’edifici) seria del tot imperdonable que fossin els serrells els que impedissin que qualli una operació de país i una operació de ciutat. I seria encara més imperdonable si l’operació es frustrés perquè en la precipitació del calendari desapareixen de cop les condicions d’una entesa institucional més que factible. El canvi de la conjuntura política, que no és menyspreable, pot fer descarrilar aquesta operació.

Segons sembla, i això és agosarat per part meva, la causa principal, si no única de la manca d’entesa a hores d’ara és la presumpta exigència de l’Ajuntament d’incorporar en el nou edifici de Fontajau, un Auditori. Potser és només una qüestió de paraules; però que no sigui la semàntica la que ens faci descarrilar. De veritat volem un Auditori a Fontajau a menys d’un quilòmetre de l’Auditori de Girona? L’Estat ha d’encabir un Auditori a l’edifici de l’Arxiu? No n’hi ha d’haver prou amb una sala d’actes i de conferències de la que se’n podrien gaudir els veïns com passa eficaçment a la Biblioteca Carles Rahola? Tinc elements molt superficials que m’arriben indirectament de les parts en negociació, però voleu dir que hem de convertir en obstacle decisiu una qüestió conceptual?

Expresso el desig que s’aclareixi aquesta situació, que es desbloquegi, que se signi la permuta, que es licitin les obres, que l’Arxiu es construeixi i que la ciutat millori la seva xarxa d’equipaments culturals i arxivístics.

De fet, Girona és una ciutat d’Arxius com n’hi ha poques. Arxius de referència i amb fons històrics d’una gran vàlua. Començant per l’Arxiu Municipal de Girona i el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge. Seguint pels que ja hem esmentat de l’Arxiu Històric i l’Arxiu de l’INSPAI amb la col.lecció d’imatges Emili Massanas i totes les que ha anat incorporant d’altres fons. Una rellevància molt singular també correspon als arxius eclesiàstics que a l’Arxiu Diocesà de Girona, a l’edifici de l’antic Seminari Diocesà, concentren la Biblioteca del Seminari, l’Arxiu Diocesà, molts dels Arxius Parroquials, i l’Arxiu de la catedral de Girona.

És evident que un cop perfeccionada la permuta queda un gran tema de ciutat: l’Arxiu Municipal de Girona. Em consta que els actuals i els anteriors responsables del Servei de Gestió Documental de l’Ajuntament han fet avinents les seves demandes i necessitats i que han anat concretant el doble paper de l’Arxiu Municipal en la seva branca històrica i la seva branca administrativa. Però la millora de les prestacions de l’Arxiu Municipal, institució exemplar, no es pot produir fins que no es moguin les altres peces que hem esmentat. I quan això passi es mouran més peces, amb la creació de nous espais, en l’àmbit del Museu d’Història de Girona i Casa Pastors.

Si durant un temps ha semblat que teníem paralitzat el sistema de Museus i ara, en canvi, les obres del Museu d’Art, al Palau Episcopal, han definit un moviment positiu que no hauria de tenir aturador, ha de passar també que l’endarreriment paralitzant del sistema d’Arxius es desencalli i es vagin movent les peces que han de fer de Girona, la ciutat de Cultura, la ciutat d’Arxius i Museus que ja és, que ha estat i ha de ser amb més ambició i una estructura més coherent en el futur. Que l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat moguin fitxa, si us plau.

Subscriu-te per seguir llegint