Fontajau: De Nadal a Aguirre

Pregunta 1. La solució de cedir la gestió del pavelló de Fontajau al Bàsquet Girona és una bona opció perquè Girona disposi d’un pavelló amb les condicions que requereix el negoci de l’esport professional d’alt nivell actualment? Resposta: Sí. (De fet, és l’única opció realista actualment).

Pregunta 2. Aquesta concessió, a més de ser impecable jurídicament, requereix trobar la millor, i més ràpida, solució possible per al Bàsquet Fontajau, el Girona-Judo i el Tennis Taula? Resposta: Per descomptat.

En un article en aquest mateix diari, l’exalcalde Joaquim Nadal defensava amb vehemència «la titularitat pública i la gestió privada» de Fontajau i s’oposava a «actituds errònies i a posicionaments altament discutibles». Sense citar-lo directament, Nadal al·ludia bàsicament al professor de dret Josep Maria Aguirre, nomenat recentment membre de la Comissió Jurídica Assessora del Govern, que unes setmanes abans havia qüestionat, amb arguments impecables des del punt de vista jurídic, la concessió en un fil a X.

Té raó Nadal? Té raó Aguirre? Segurament tots dos. Nadal té raó perquè és cert que la concessió de Fontajau al Bàsquet Girona és bona per a la ciutat. Simplement perquè -com sap prou bé l’exalcalde, que forma part del Consell Assessor del Girona FC- Marc Gasol no és com els actuals propietaris del club de futbol: ell sí que invertirà a Fontajau. I hi invertirà amb molta més ambició del que s’ha invertit i s’invertirà durant els pròxims anys a Montilivi. D’altra banda, Aguirre té raó quan assenyala que la concessió d’un espai públic a una empresa privada que n’obtindrà rendiments econòmics ha de ser, a banda de bona per a la ciutat, impecable des del punt de vista jurídic. (recordar cas Truffaut). I, encara més important, l’Ajuntament de Girona no pot ser garrepa, lent ni maldestre a l’hora d’oferir solucions a les altres entitats que fins ara havien ocupat Fontajau.

La bona solució seria, encara que semblin postures confrontades, la que combina els arguments de fons de Nadal amb els matisos d’Aguirre.

Subscriu-te per seguir llegint