La borsa paga l’estiu

Tots els estius hi ha converses sobre temes puntuals (l’eclipsi, que ja ha passat, L’Odissea, que continua en cartellera) i temes recurrents. Entre aquests hi ha el clima, les meduses, els fitxatges de futbol, els incendis i els preus a l’alça dels restaurants. Demanes quatre calamars, uns musclos, unes croquetes i tomàquet per dissimular que vas de saludable, una canya, un vi i la factura ja se te’n va als 50 euros per cap al xiringuito més normal. I, si a més et dona per les postres -les reines del marge!- i un cafè, afegeix-hi 10 euros més. És clar que, si en comptes del xiringuito t’acostes al restaurant de moda arran de mar o al clàssic de tota la vida del poble de l’interior, la factura final supera el rècord de l’any passat. A ull, un 5% més com a mínim. Sense tenir en compte, com comentaven uns amics amb qui compartim taula i estovalles cada agost, que les racions continuen sent cada vegada més petites. En lloc de 38 patates fregides, 30. Els restauradors pensen en la nostra dieta. Caldrà agrair-los-ho.

Però no importa. Els menjadors, de tots els gustos i colors, són plens. Almenys, en alguns llocs privilegiats on convivim indígenes amb propietaris de segones residències i guiris de països aparentment seriosos (Suïssa, França, Holanda, Alemanya) que, quan arriben aquí, es transmuten en gamberros socials.

Feliços anys 20 o la història va per barris? Hem passat de la pandèmia a la invasió d’Ucraïna i a la guerra al Pròxim Orient amb la por al cos, pensant que acabaríem immersos en una gran estanflació (inflació més recessió).

No ha estat així. Unes dades en fred, mitjanes que no reflecteixen del tot les desigualtats que impedeixen que tothom es pugui beneficiar d’aquesta insòlita bonança. Des del gener del 2022 fins al juliol, la inflació ha pujat un 18,8%, segons l’INE. En el mateix període, l’augment del cost salarial brut per treballador, sense tenir en compte les cotitzacions socials, ha estat d’un 19,79%, fins als 2.403 euros bruts el primer trimestre de l’any.

La teoria: la croqueta d’avui té el mateix valor que la de fa quatre anys si hi apliquem l’increment del poder adquisitiu.

Més enllà de l’evolució dels salaris i dels ingressos derivats de l’activitat empresarial, la gran diferència respecte del 2022 és la revalorització del patrimoni familiar.

No es tracta només del valor de l’habitatge, que no deixa de ser un immobilitzat, sinó de l’efecte riquesa generat per l’augment de les inversions en valors i actius financers. En quatre anys i mig, l’Ibex 35 s’ha revaloritzat un 133%, un percentatge que -punt amunt, punt avall- es repeteix als grans índexs borsaris del món.

Segons les xifres d’Inverco i del Banc d’Espanya, hi ha entre 6,5 i 7 milions d’espanyols que inverteixen en borsa o en fons de renda variable. Tots ells, sempre que hagin invertit en una cartera diversificada, se senten avui més rics i consumeixen més encara que els seus ingressos bàsics s’hagin mantingut estables. La borsa també paga aquest agost.

Subscriu-te per seguir llegint