Calen més papereres a Girona?

Girona vol posar més papereres i augmentar-ne la freqüència de buidatge per evitar les imatges, cada vegada més habituals, de deixalles acumulades al centre. Com a veí del Barri Vell, costa no compartir l’objectiu. Sobretot perquè, paradoxalment, mentre el nombre de visitants ha crescut, en alguns punts molt transitats han desaparegut papereres. La pujada de Sant Domènec n’és un exemple. Si volem carrers nets, sembla elemental facilitar que la gent tingui on llençar un paper, una llauna o l’envàs d’un gelat.

Però no estic segur que la solució sigui omplir la ciutat de papereres. Quan fem de turistes tendim a comportar-nos d’una manera diferent de quan som a casa. Consumim més, generem més residus i, massa sovint, ens preocupa menys deixar brut un carrer que probablement no tornarem a trepitjar. És una actitud difícil de reconèixer en un mateix, però fàcil d’observar a qualsevol ciutat turística. El problema, per tant, no és només la capacitat de les papereres, sinó també la nostra responsabilitat.

Tòquio és l’exemple que sempre apareix en aquest debat. Una metròpoli de milions d’habitants on costa trobar papereres al carrer i que, malgrat això, sorprèn per la netedat de l’espai públic. No és que els japonesos no generin residus: simplement està molt més assumida la idea que cadascú s’ha de fer càrrec de les seves deixalles fins que troba el lloc adequat per llençar-les. És gairebé l’oposat a pensar que, si no hi ha una paperera a deu metres, tenim dret a abandonar el residu.

Probablement Girona necessita més papereres en alguns punts i, sobretot, buidar-les quan toca. Però seria un error pensar que la neteja d’una ciutat es resol exclusivament amb més contenidors i escombriaires. El repte no és aconseguir que sempre tinguem una paperera a prop, sinó assumir que, quan no n’hi ha cap, el residu continua sent nostre.

Subscriu-te per seguir llegint