Que hi ha trens, avui? -I jo què sé!

Com que havíem d’escriure aquest article abans de l’eclipsi, hem obert el calaix dels «recursos temàtics garantits» i a dalt de tot hi apareixia una paraula en grans lletres: «Rodalies».

Quan no és un all, és una ceba; l’única certesa és la incertesa. No podem fer gaire més que plantar-nos a l’estació i preguntar: què hi ha trens, avui? Això, si hi ha personal, perquè a la majoria les taquilles estan tancades, i la màquina dels tiquets no respon encara que li demanis a crits. Podries preguntar-ho al de la cafeteria, quan n’hi ha, amb un 90 % de probabilitats que respongui: «I jo què sé! Jo vinc en cotxe, que he d’obrir a l’hora».

Hi ha trens, però amb els horaris desmarxats, explica la ràdio amb avorrida rutina. Curiosos de mena, en voldríem saber les causes, però l’explicació sempre és la mateixa: «una incidència». Que, segons el diccionari, és «allò que sobrevé en el curs d’un afer». Parlar d’una «incidència» és tant com dir «ha passat una cosa». Quina? Ves a saber! N’hem viscut de tan variades! Un arbre caigut, un talús esllavissat, un túnel plujós, una catenària enganxada, un robatori de coure, un vagó que de sobte treu fum, un sistema informàtic que es declara en vaga, un esvoranc gegantí en unes obres, un maquinista que s’ha adormit, un desguàs que no desguassa, una colla de ximples que fan destrosses («vandalitzar», es diu ara), un passatger col·locadíssim que obliga a esperar la policia... Segur que se’ls n’acudeixen moltes més, però no pas perquè l’empresa pública les hagi detallades.

De vegades sí que ho expliquen: quan poden demostrar que no és culpa seva, com fa uns dies, quan es va aturar la circulació per «condicions meteorològiques adverses», o sigui, pel gran patac d’aigua. D’altres vegades parlen d’inconcretes «causes operatives». Però la majoria es queden en «incidència», sense adjectivar. En ser sobrevingudes per definició, no s’avisen prèviament; succeeixen i te les trobes.

Sant Ferran i sant Miquel es compten entre els patrons del personal ferroviari, però el dels viatgers és sens dubte sant Cristòfor, que va portar a coll el Nen Jesús; cantem-li doncs uns goigs que facin al cas: «Puig té nostre mal urgència, / Cristòfor, gegant clement, / lliureu-nos de la incidència / i l’operador indolent». Tot i que, ben mirat, potser Rodalies s’emmiralla en la Mare de Déu de l’Empenta, metàfora atribuïda als que no en tenen gaire, d’empenta. Com els seus trens.