Ceuta: quan callar no és una opció

Hi ha qüestions en política davant les quals és més còmode passar de puntetes. Ceuta no n’és una. Quan parlem de fronteres, sobirania, immigració i relacions amb el Marroc, parlem d’Estat. I davant les qüestions d’Estat, els ciutadans mereixen informació, transparència i una política exterior que inspiri confiança.

Espanya necessita mantenir una bona relació amb el Marroc. És el nostre veí del sud, un soci comercial important i un actor imprescindible en matèria migratòria i de seguretat. Precisament per això, aquesta relació ha d’estar basada en la lleialtat, la reciprocitat i el respecte mutu. Cooperar no significa abaixar el cap.

Ceuta i Melilla són Espanya i constitueixen també una de les fronteres exteriors d’Europa. Qualsevol situació de pressió migratòria que les afecti no pot ser tractada únicament com un problema policial o humanitari. Té una dimensió política que exigeix una resposta coordinada entre Espanya i la Unió Europea.

I aquí és on trobo a faltar més claredat.

Quan es produeixen episodis de tensió a la frontera, no n’hi ha prou amb atribuir-ho tot a l’actuació de les màfies. Naturalment que existeixen xarxes criminals que trafiquen amb persones i cal perseguir-les amb tota la contundència de la llei. Però el Govern també té l’obligació d’explicar què està passant, quins mecanismes de cooperació funcionen i quines garanties tenim que les nostres fronteres estan adequadament protegides.

La immigració ordenada i legal pot aportar talent, treball i riquesa. Una societat moderna no ha de tenir por de dir-ho. Però exactament amb la mateixa claredat hem de reconèixer que una immigració descontrolada genera problemes d’integració, pressió sobre els serveis públics i, sobretot, alimenta les mateixes màfies que converteixen la desesperació humana en negoci.

Defensar les fronteres no és anar contra ningú. És una de les responsabilitats bàsiques de qualsevol Estat democràtic.

Espanya necessita recuperar una política exterior basada en els interessos permanents del país, independentment de qui governi. I Europa ha d’entendre que protegir Ceuta no és únicament protegir una ciutat espanyola: és protegir una frontera europea.

En política es pot discrepar i s’ha de dialogar. Però també hi ha moments en què cal posicionar-se. Jo prefereixo equivocar-me per haver defensat allò que crec que callar per comoditat.