Fundacions híbrides i economia social

En el debat sobre la construcció d’una marca territorial vinculada a l’economia social i solidària (ESS) a Girona apareix un actor que sovint genera confusió conceptual: les fundacions. En els darrers anys s’ha estès la idea que totes les fundacions són, pel sol fet de ser-ho, expressions equivalents de l’economia social. Crec que aquesta simplificació mereix una reflexió.

Des d’un punt de vista legal, no hi ha discussió. Les fundacions formen part de l’economia social perquè són entitats sense ànim de lucre orientades a finalitats d’interès general. Però reduir el debat a la forma jurídica és insuficient. Les lleis classifiquen les organitzacions; no expliquen necessàriament el seu origen, la seva cultura ni la lògica que les impulsa.

No totes les fundacions neixen del mateix lloc. Algunes sorgeixen de la societat civil, impulsades per persones i col·lectius que volen donar resposta a necessitats socials. En aquests casos, la missió transformadora, la participació, l’arrelament al territori i la recerca del bé comú formen part del seu ADN.

D’altres són promogudes per empreses o grups empresarials. Desenvolupen una tasca sovint valuosa en els àmbits social, cultural o ambiental i canalitzen recursos cap a projectes d’interès general. La seva aportació és innegable. Però el seu origen, la seva governança i la seva cultura organitzativa continuen estretament vinculats al món empresarial.

És en aquest sentit que pot resultar útil parlar de fundacions híbrides. No és una etiqueta despectiva ni una manera d’excloure ningú. És un concepte descriptiu que reconeix una realitat: organitzacions que actuen en favor de l’interès general, però que mantenen una vinculació clara amb l’empresa.

Aquesta dualitat no és cap problema. Al contrari, pot convertir aquestes fundacions en ponts entre el món empresarial i l’economia social, combinant recursos, capacitat de gestió i experiència amb el coneixement del territori i la vocació transformadora pròpia del sector social.

Ara bé, perquè aquesta col·laboració sigui sòlida cal claredat. Confondre una fundació empresarial amb una entitat nascuda des de l’economia social pot generar equívocs en les polítiques públiques, en la construcció de marques territorials i en la percepció ciutadana. Reconèixer les diferències no significa establir jerarquies, sinó afavorir relacions més honestes.

El repte no és decidir qui pertany o no a l’economia social. El repte és construir un espai on cada actor sigui reconegut pel que és i pel que aporta. Les empreses generen riquesa, ocupació i innovació; l’economia social genera cohesió, participació i transformació comunitària. Quan cooperen, la societat hi guanya.

Precisament perquè crec en aquesta col·laboració, considero important preservar la precisió dels conceptes. Les fundacions empresarials no necessiten assumir una identitat que no els correspon per demostrar el seu compromís social. El seu valor és aportar el millor del món empresarial al servei de l’interès general. I les fundacions nascudes de l’economia social tampoc no haurien de veure diluïda la seva identitat.

La transparència conceptual no divideix. Al contrari, ajuda a generar confiança. I quan les paraules són precises, també ho són les aliances que construïm.

Subscriu-te per seguir llegint