Candidats clars

No és la depressió col·lectiva que va suposar el descens de la temporada passada, és la deixadesa que s’ha viscut durant l’estiu a l’hora de confeccionar la nova plantilla.

Queda clar que amb els alts sous que tenen diversos jugadors de l’equip -error de gestió greu de fa un parell d’estius- s’ha d’aplicar la vella tàctica de l’abans d’entrar deixeu sortir. Si no, cap mena de possibilitat per maniobrar, si el que es vol és incorporar gent amb qualitat i que sàpiga de què va la segona divisió.

Perquè plantejar-se jugar en aquesta categoria amb Tsygankov, Ounahi, Van de Beek o Asprilla, per dir alguns exemples clars, és poc menys que ciència-ficció. El mateix Quique Álvarez ho deia a la roda de premsa d’abans-d’ahir: «l’important aquest any és competir, i competir no és només jugar. Si no ets bo sense pilota, no competeixes». Més clar impossible. Si no es corre i es posa el peu més que el rival, la balança es decanta sempre cap a l’altre costat.

Per tant, amb només quatre cares noves i tres jugadors del filial convertits en fitxa del primer equip, poca cosa pot aspirar a fer aquest Girona FC.

I a tot això hi caldrà afegir-hi, que alguns dels titulars d’ahir, no hi seran d’aquí a deu dies i que es poden perdre (de nou) les primeres jornades de lliga.

S’haurà d’encertar bé en els fitxatges, aquests s’hauran d’acoblar ràpidament i, a més, serà necessari que hi hagi pocs entrebancs al llarg de la temporada.

Amb un afegit, porteria i golejador han de ser dos dels puntals del nou projecte i ara mateix no sembla que cap de les dues posicions tinguin aquesta condició. Per això, d’inici l’equip és més candidat a baixar a Primera RFEF que a cap altra cosa. Però per sort la lliga de segona divisió és molt llarga i es comença a decidir a partir de l’abril.

Subscriu-te per seguir llegint