Mercenaris a Montilivi

Difícilment es pot viure una tarda més lamentable que la del passat diumenge a Montilivi. Tres professionals del món del futbol –cada vegada és més espectacle i menys esport– es negaren a defensar els colors de l’entitat que els ha pagat i tractat com un rei. Malauradament, el club torna a deixar tot sol un entrenador que ha de resoldre una colla de problemes que no li pertoquen, mentre els responsables continuen a la llotja sense aparentment immutar-se. L’enganxada al vestidor en acabar el partit entre Vanat i Quique Álvarez va ser de campionat i per molt que parlessin en anglès la majoria de jugadors van quedar glaçats.

Són tres mercenaris que han cobrat un bon sarró de milions del Girona i que no s’han vehiculat a la causa i que no són lleials a uns colors. Imagineu-vos en una empresa privada negar-se a treballar? L’excusa? Que té altres ofertes i que potser canviarà d’aires. Evidentment, a la meva empresa aquesta persona dura cinc minuts. El temps de donar-li la liquidació, per molt que ben segur en aquest país ens haurem de veure les cares al jutjat.

Aquests tres mercenaris són Tsygankov, Vanat i Donny van de Beek. Volen marxar, però els equips que els pretenen es neguen a pagar les clàusules dels contractes. Tenen uns salaris tan alts que fan difícil els traspassos. Els representants dels futbolistes s’han posat en contacte amb el Girona i volen les cartes de llibertat. Es tracta d’una vertadera presa de pèl a la qual l’entitat propietària no pot renunciar. O si no que ho expliquin al Barça amb les seves negociacions per Rodri amb el Manchester City o per Julián Álvarez amb l’Atlètic de Madrid.

De moment, un cas a part és el d’Ounahi, que acaba d’arribar del Marroc i veurem si es comporta com els tres citats o tindrà una altra mena d’actitud. No cal avançar esdeveniments, però el cert és que el seu final de lliga fou patètic si es té present que gaudeix d’unes grans condicions tècniques. Però el seu cap ja estava centrat amb el Marroc i el Mundial, sense tenir present qui el pagava cada mes.

Un cas diferent és el d’Arnau o Àlex Moreno. Els dos poden viure la seva sortida les pròximes hores, però davant del Leganés defensaren els colors i foren dels jugadors més destacats. Un professional ho ha de ser fins al darrer minut i ambdós ho deixaren ben palès davant d’una afició que a part d’omplir Montilivi, va donar suport al llarg dels noranta minuts. I això que amb un resultat en contra al llarg de 45 minuts el públic podia haver esclatat contra la llotja presidencial, perquè s’ha tornat a repetir el mateix escenari de la temporada passada. No hi ha l’equip fet per afrontar la nova categoria i l’entrenador disposa d’un grup de jugadors que no volen jugar a Segona.

Van de Beek es va passar la temporada en blanc. L’holandès es lesiona sovint, però a Girona l’afició encara no el coneix, perquè no l’ha vist noranta minuts seguits. Els únics dies han estat aquests darrers de pretemporada i quan ha estat l’hora de donar la cara, s’ha desmarcat totalment. Seria bo que se sabés la quantitat de diners que va rebre, per passar-se una temporada fora dels terrenys de joc i passejar-se per la Costa Brava. I en aquells mesos llargs d’hivern o de primavera no va obrir la boca. Ni una queixa del tracte que rebia de l’entitat gironina. Però ara quan es pensa que s’ha recuperat ja es creu que és una estrella. Es nega a jugar a Segona Divisió i això que ningú no li ha retret que en part es va baixar essent ell un dels màxims responsables del descens.

Sorprenent és el cas de Vladyslav Vanat que ben segur ha rebut la influència negativa del seu col·lega ucraïnès. S’ha fet a Montilivi com un jugador interessant, però cal recordar que a les darreres deu jornades, que foren les decisives, no hi va ser. Una lesió no li permeté defensar els colors blanc-i-vermells, però el salari el continuà cobrant. Segur que no perdonà ni un euro i ara amb un contracte en vigor es negà a sortir a la gespa en un moment que els seus companys estaven perdent, tot desautoritzant la figura de Quique Álvarez. Ja em direu quina cara podia fer el míster en arribar als vestidors... És per això que l’enganxada entre els dos fou de campionat, tot deixant atònits la resta de la plantilla.

I deixo pel final, Víktor Tsygankov. Ha estat la gran decepció per una afició que el va mimar des de la seva mateixa arribada del Dinamo de Kíiv, per tot allò que en aquells moments significava tenir un ucraïnès al planter. Ha decebut el seu comportament i a hores d’ara el Celta encara no s’ha posat en contacte amb el Girona. Això sí, se’n vol anar de franc i des del primer moment de la pretemporada no ha volgut entrenar amb els companys. Malauradament, se li permeté, quan es pensava per part dels directius fer caixa amb un jugador del qual el Girona només gaudeix d’un 50% dels drets. Té un salari estratosfèric i li han pujat el fums al cap. És de suposar que porta tot l’estiu maquinant amb el seu representant una sortida que arribarà coincidint amb les rebaixes. De moment es deu entretenir voltant per la Costa Brava i com a fanàtic de la saga Star Wars, jugant amb l’espasa Jedi, que ja no l’exhibirà més a Montilivi. Bon vent i barca nova.

Subscriu-te per seguir llegint