Traient pit per l’Afganistan

Tant parlar de Ceuta, ha passat desapercebut un fet crucial que va tenir lloc diumenge: a Saragossa va haver-hi una marxa en top less en favor de les dones de l’Afganistan. Imagino que la manifestació seria només femenina, un no li veu la gràcia a un senyor en top less, per més bones intencions que porti. Ja va dir en Groucho que no anava a veure pel·lícules en les quals el pit de l’heroi fos més gros que el de l’heroïna. Doncs amb les manis, igual.

La idea apel·la a la nostàlgia: qui més, qui menys, va xuclar un pit en la seva infància, alguns afortunats en etapes més tardanes i tot. No sé com hauran reaccionat els talibans davant aquesta demostració de força de les dones aragoneses, dignes successores d’Agustina d’Aragó, i això que aquesta no ensenyava teta. El que és segur és que les seves dones s’han posat la mar de contentes en saber que un grup d’espanyoles treu pit per elles. Com que, per desgràcia, el top less està desapareixent de les nostres platges en favor de biquinis que mostren les natges -no s’interpreti això com una queixa, un ha estat sempre més de culs que de tetes- està bé que trobi el seu lloc en les manifestacions, encara que l’objectiu d’aquestes no tingui cap relació amb allò tan generosament mostrat. El cas és ensenyar i, ja que a Saragossa no hi ha platja, tota ocasió és bona per a lluir pitram, tant és que sigui contra els talibans, contra el cost de la vida, contra Donald Trump o contra l’eclipsi de sol. Al cap i a la fi, el resultat serà el mateix.

Si hem de fer cas de la saviesa popular, més força té una manifestació en top less que una de carretes, això és segur. És estrany que, sabent de la seva potència, no es prodigui més aquesta forma de reivindicació, potser és que a l’estiu la gent està per altres coses -Sánchez, per exemple, com a bon president de govern, es dedica a recomanar música i literatura- o de vacances, i l’hivern no és temps per a això, fa fred i els refredats de pit són traïdors.

Les aragoneses es deuen haver inspirat en La llibertat guiant al poble, de Delacroix. Si bé la llibertat hi mostra només un pit, els temps han canviat i ara el poble exigeix doble ració per a ser guiat on sigui. Podria haver estat pitjor, es podrien haver inspirat en Courbet i el seu Origen del món.

Subscriu-te per seguir llegint