Enyor d’eclipsi? L’any que ve a Ceuta

Es preveu una invasió massiva a Ceuta d’aquí a un any, però no de marroquins, sinó d’espanyols. Els expliquem el perquè d’un pronòstic tant agosarat.

Catalunya trigarà dècades a viure un eclipsi de sol total com el de dimecres passat, però l’any que ve n’hi ha programat un altre a Andalusia, encara més potent que el «nostre». Ho aviso a benefici dels catalans que no pateixen urticària quan viatgen per la península, igual com hi ha peninsulars que no els venen basques quan prenen el sol a les nostres platges. És cert que ells poden viure tota la seva estada en castellà, i nosaltres no podem fer el mateix amb el català quan passem de Fraga, però, ben mirat, quantes vegades no cedim la llengua per aconseguir que ens serveixin un cafè amb llet en lloc d’un cafè amb gel? Com si «cafemgé» i «cafemyé» sonessin igual!

Bé, al que anàvem: si això de l’eclipsi total li ha provocat un èxtasi que riu-te’n de santa Teresa, sàpiga que el 2 d’agost del 2027 n’hi haurà un altre que es podrà veure d’allò més bé des de la costa sud peninsular i especialment des de les «places de sobirania» de Ceuta i Melilla, on la durada de l’ocultació plena serà d’entre quatre i gairebé cinc minuts. Molt més que el de dimecres des de la Barra del Trabucador. Ceuta serà el lloc ideal, i si tots els qui la setmana passada es van quedar amb les ganes es posen d’acord per anar-hi, la ciutat autònoma patirà una invasió capaç de rebentar-li les costures. Això sí, no caldrà que les autoritats expulsin els invasors, que marxaran el mateix dia. Ens els podem imaginar fent una llarga cua a l’embarcador dels ferris.

Si Ceuta no els abelleix, per l’aglomeració o perquè la mar els mareja, a la punta de Tarifa l’ocultació total durarà més de quatre minuts. Fins i tot des de platges de la província de Màlaga es podrà gaudir durant dos o tres minuts; suficient per celebrar-ho amb sangria calenta. Si la idea no els desagrada i no tenen altres obligacions, val més que s’afanyin a reservar allotjament, perquè estem parlant de l’agost a la Costa del Sol. A nosaltres ens queda lluny, però els madrilenys hi tenen una tirada considerable, i aquells dies de l’any omplen els hotels a vessar.

Compartir sorra i eclipsi amb una gentada de l’ós i l’arboç? L’expectativa pot inclinar la decisió sobre el viatge: m’agraden, no els suporto, o m’és igual. Hi ha catalans que van cada setmana a Madrid i tornen sense cap esgarrinxada. Alguns, fins i tot més de la ceba. Oi, Míriam?

Subscriu-te per seguir llegint