Opinió
IA

Fotograma de 'Temps moderns', de Charles Chaplin. / DdG
Amb la Intel·ligència Artificial està passant exactament el que els pessimistes temíem que passaria: s’ha normalitzat no només el seu ús indiscriminat i recreatiu, sinó la seva presència en tots els escenaris de futur imaginables. Estem acostumats a crear fonts de problemes i després lamentar profundament no haver tingut els debats pertinents quan tocava. Però el que hem fet amb la IA és directament delirant perquè es tracta d’una eina que, tot i tenir uns beneficis evidents, sabíem que acabaria repercutint en aspectes que no sabem com abordar sense perdre els papers. Entre ells, la percepció de la realitat, la nostra funció en el sistema productiu o la legitimitat de l’expressió artística. Creiem que tenim un ull clínic per detectar les falsedats, però com que som tan llestos estem explicant a la màquina com funciona aquest ull perquè faci el mateix. I encara que es perdin llocs de treball, encara que veiem imatges i textos sense ànima a tot arreu, abracem l’artifici amb un entusiasme digne de caricatura. Amb la IA s’acostuma a citar Terminator com a pel·lícula profètica, perquè la màquina hi pren consciència d’ella mateixa i ens ataca perquè s’adona que no hi ha millor manera de regnar que matar el pare. Això no és que pugui passar, és que està passant i tenim indicadors allà on mirem. Però hi ha una pel·lícula molt més antiga, de fa 90 anys, que ho va il·lustrar encara millor: Temps moderns, de Charles Chaplin. En aquella joia, el protagonista, obrer en una fàbrica, acaba literalment engolit per l’engranatge de la màquina. És una imatge còmica que resumeix a la perfecció la nostra deriva col·lectiva en un món que, en l’intent de simplificar-lo, l’hem tornat hostil per a la humanitat. Al final, és una mica el que hem fet sempre, crear instruments per millorar-nos la vida que ens la compliquen perquè ens deixem endur pel nostre costat més frívol i inconscient. Això sí, quan el paisatge sigui desolador farem una piulada d’indignació que la màquina ens premiarà si té prous «likes» al cap del dia.
Subscriu-te per seguir llegint
- Sense estudis, amb feina de per vida i un sou de 3.000 euros al mes: així és la feina que recomanen els tècnics de formació professional
- Paula (23 anys): «He durat un dia a la feina per voluntat pròpia. No em quedaré en un lloc que no m’agrada»
- Conflicte enquistat a Vilablareix per les molèsties produïdes pel cant d’un gall
- De repartir amb carro a tenir 20 supermercats: la història de Novavenda
- Josep Vila: «Si Puigdemont torna com a president d’un partit, l’ANC no l’ha de preparar. No serem la crossa de ningú»
- Un 37% dels passatgers aeris de Girona arriben o marxen des de l’aeroport de Vilobí mentre el 62% utilitzen el Prat
- La privatització del Bell-lloc i Les Alzines arrenca amb 250 alumnes nous
- Els alumnes tornen a les aules, en un dia marcat per l'emoció però també per la indignació de les famílies que surten del Bell-lloc i Les Alzines
