La visita de Lleó XIV ha obert camí

Llegint el Full Parroquial vaig trobar una pregunta que convida a una reflexió profunda: «Què en quedarà de la visita del papa Lleó XIV?». És una pregunta plantejada per Mn. Miquel Calsina que va més enllà dels actes multitudinaris, dels titulars o de les emocions d’aquells dies. És una pregunta que ens interpel·la a tots.

A l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Sant Pare ens va recordar que la fe no és una realitat tancada dins dels temples, sinó una força capaç de transformar el cor de les persones. Ens va convidar a viure l’Evangeli amb alegria, autenticitat i esperança, a construir ponts de diàleg i a sortir a l’encontre dels qui més ens necessiten.

En llegir aquesta reflexió vaig pensar que, a la nostra diòcesi, la resposta potser no cal buscar-la gaire lluny. El mateix Mn. Miquel Calsina, amb les seves homilies, ens ajuda a portar la fe al terreny de la reflexió i de la vida. La seva formació intel·lectual es fa visible en unes homilies que ajuden a comprendre la Paraula i a portar-la a la vida quotidiana.

Ho veiem gairebé cada setmana quan el nostre bisbe visita les parròquies. El trobem compartint la festa major d’un poble, presidint una celebració, escoltant els fidels, fent costat al rector i als preveres de l’arxiprestat i compartint una estona amb la gent. Aquesta proximitat no busca protagonisme; és una manera d’entendre el ministeri episcopal: caminar amb el poble de Déu, ser present on batega la vida de les comunitats i recordar-nos que l’Església es construeix des de la trobada, l’escolta i el servei.

Quan les paraules del Papa es fan proximitat, escolta, servei i presència, deixen de ser un record i es converteixen en una manera de caminar. Quan l’homilia ajuda a comprendre allò que celebrem, la Paraula també es fa vida. L’Església és més creïble quan acompanya, escolta i fa visible l’Evangeli amb gestos senzills.

Aquest és també un compromís per a tots nosaltres. La visita del Sant Pare no va ser només un esdeveniment extraordinari, sinó una crida a renovar la nostra manera de viure la fe. Cada família, cada parròquia i cada cristià poden fer present aquest missatge escoltant, acollint, perdonant, servint i sembrant esperança.

Com a laic creient, aquesta és l’herència que m’ha deixat la visita de Lleó XIV. M’ha ajudat a tornar a l’essencial: Jesucrist. M’ha recordat que la fe no s’imposa, sinó que es transmet amb l’exemple, la paraula i una vida coherent.

Per això crec que aquesta pregunta és també una invitació a mirar endavant. Si cadascun de nosaltres assumeix el seu compromís i continuem el camí que el nostre bisbe ens proposa, el pas de Lleó XIV entre nosaltres continuarà donant fruit. Les grans celebracions passen, però la coherència, la proximitat, la reflexió i el servei romanen.

Potser aquesta és la millor resposta. La visita del papa Lleó XIV no ha acabat. Continua viva cada vegada que un cristià decideix passar de les paraules als fets.

Subscriu-te per seguir llegint