L'eclipsi de Catalunya

I que no es presti a error el títol, efectivament, l’eclipsi de Catalunya, no l’eclipsi a Catalunya, un petit matís que canvia el significat de la frase. Sense menystenir la singularitat del fenomen, no em va ocupar, ni fer perdre la son l’eclipsi (n’hi ha hagut i n’hi seguirà havent), el que em preocupa és com l’ha viscut Catalunya. No perquè el Sol quedés amagat per la Lluna, d’una manera especial a Catalunya (?), sinó perquè un fenomen astronòmic natural, del que els mortals, des que tenim ús de raó ho sabem quasi tot, altra cosa són els científics i els aficionats a l’astronomia, se’l convertís (no es convertís, un altre matís), en un fenomen de masses, l’espectacle del segle, una experiència quasi mística, un reclam turístic en tota regla, un recurs per a la distracció massiva, en fi, i la cirereta, una oportunitat d’or (?) per a la propaganda política i institucional.

L’eclipsi de Catalunya va ser un fet, eclipsant-ho tot, com també i sobretot l’eclipsi de TV3 (va quedar ben retratada en la foscor) i de forma sorprenent, l’eclipsi del president de la Generalitat «inaugurant-lo». Els tres haurien de passar als annals del que Lluís Carandell anomenava «Celtibèria Show», però en relació amb Catalunya, ja que a la resta d’Espanya on també va transitar l’eclipsi, no es van passar tant de frenada. Aquí, ni les expressions: se’n va fer un gra massa, es van passar tres pobles, quina tabarra, poden expressar prou la gran posada en escena de l’eclipsi.

Que el mateix Govern reconegui que van començar fa un any a «organitzar» l’eclipsi i que es fes una inauguració de tal «esdeveniment», diu molt d’en quin moment (polític) esperpèntic estem, on no és d’estranyar l’auge de l’extrema dreta. Ara bé, en relació amb TV3, el partit més influent i de llarg a Catalunya, això sí que no té nom. Ho he dit en més d’una ocasió, mentre segueixi l’hegemonia cultural i ideològica de TV3, avui a més amb accent woke, no hi haurà canvi de règim a Catalunya. En certa manera Pujol no només encara viu, sinó que la seva ombra és molt allargada, abraçant tot l’espectre d’extrem centre (a esquerra i dreta), el que a Itàlia abans de Meloni deien el «pentapartit». Estem parlant d’una televisió pública se suposa per a adults, no d’una monitora d’esplai per a criatures tractant l’eclipsi com si fóssim ignorants. El seu actual eslògan ja anticipava el possible tractament de l’eclipsi: «informar, explicar, entendre». El desplegament de recursos, corresponsals, logística, infografia, etc., setmanes i no diguem ja dies abans, òbviament va aconseguir una gran audiència, perquè va generar una gran expectativa. Es va generar i crear tal estat d’opinió, que si fos un experiment sociològic per saber com es pot conduir i comportar la població, a fe que ho van aconseguir. La pregunta és, per què la població es va entusiasmar tant? És evident que la gent té ganes de participar, de compartir, d’estar junts (amb tanta xarxa social i internet, és clar ho enyora), a part que té poques oportunitats reals de participar tant en l’àmbit ciutadà (participació ciutadana), com en l’àmbit polític: votar cada quatre anys, és del segle passat quan tot va tan de pressa (però ningú diu res i l’extrem centre menys).

No fa gaire vàrem tenir el Mundial de Futbol i també vàrem poder copsar les ganes de participar. A part que els mitjans també van crear molta expectativa. Molta. Massa. Però ja sabem que el gregarisme esportiu dona per molt (si no que ho preguntin a TV3). I també recent tenim la visita del papa Lleó XIV, convertida també en un espectacle de masses. Però són massives celebracions a la «búlgara» (quasi obligatòries) o si voleu tipus Puerta del Sol franquista, on no es dona cap entrepà per anar-hi, ni tens autobús o tren gratis. Al contrari, aquí pagues i pateixes per anar amb Renfe/ADIF/Generalitat, pagues benzina (per cert, pels núvols, però aquí no passa res) i pateixes fins a 20 o 30 km. de retencions a l’AP-7 (i tampoc passa res). També pagues les ulleres, on les farmàcies han fet l’agost. I també samarretes. També pagues avituallament, bars, restaurants i hotels. En fi, un autèntic festival econòmic, per una banda, i un no menys moviment de cohesió «nacional» (Sant Jordi bis) amb fort component de distracció de masses, per fer oblidar els molts problemes que tenim. Panem et circenses a gran escala. On queda l’eclipsi real, el fenomen natural, la singularitat astronòmica?

Però tornem a l’eclipsi de Catalunya, de TV3 i d’Illa. La política comunicativa que s’ha fet amb l’eclipsi, no només l’infantilitza, ens infantilitza i devalua com a ciutadans. Com si la mama TV o la mestra governant, ens digués «vinga nens i nenes, anem a veure l’eclipsi». Tota mena d’autoritats sermonejant des dels seus púlpits de com l’hem de veure, des d’on, quin tipus d’ulleres ens hem de posar, etc. La fabricació anticipada de gregarisme va ser digne d’estudi sociològic, però no es quedaria enrere analitzar la motivació política i la (sic) propaganda institucional i política no només des de Tarragona, en la inauguració de l’eclipsi.

Tot plegat l’eclipsi de Catalunya ha ocultat com Catalunya crema aquest estiu, no ja tropical (alguns enyoren les nits tropicals), no ja tòrrid, sinó roent. I com la declaració d’emergència climàtica de fa sis anys i mig, continua sent un paper mullat, res comparat a un eclipsi. És evident, com diu l’escriptor Antoni Puigverd, que «la reacció al fenomen va ser anticipada pels programadors de l’eclipsi».

Subscriu-te per seguir llegint