Natura i espiritualitat a Núria

La Vall de Núria és un indret emblemàtic del Pirineu oriental, situat al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès. Es troba a gairebé 2.000 metres d’altitud i està envoltada de muntanyes que s’apropen als 3.000 metres, com el Puigmal. Aquest paisatge d’alta muntanya, format per prats, boscos, torrents i cims, ofereix un entorn de gran bellesa natural durant totes les estacions de l’any.

Una de les particularitats de la vall és que no s’hi pot arribar amb cotxe. Els visitants hi accedeixen principalment mitjançant el tren cremallera, que surt de Ribes de Freser i passa per Queralbs, o bé a peu, seguint algun dels camins de muntanya, com feren enguany el prestigiós advocat Joan Roca i la seva germana Berta, interiorista de renom, al costat d’una amic d’ambdós, als qual vaig trobar en el menjador de l’únic hotel existent a la delicada vall. Aquesta absència de vehicles contribueix a conservar la tranquil·litat de l’espai i a reduir-ne l’impacte ambiental.

Al centre de la vall hi ha el santuari de la Mare de Déu de Núria, un important centre de devoció i pelegrinatge. Segons la tradició, els seus orígens es remunten al voltant de l’any 700, quan sant Gil va arribar-hi cercant un lloc solitari on dedicar-se a la pregària. La llegenda explica que allí hi va tallar una imatge de la Mare de Déu i que convocava els pastors amb una campana per oferir-los menjar, preparat en una olla, i parlar-los de la fe cristiana. Quan va haver de fugir per la persecució arriana, va amagar la imatge, la creu, la campana i l’olla, uns objectes que haurien estat trobats segles més tard i que formen part de la simbologia de Núria.

La imatge venerada al santuari és una talla romànica policromada que representa la Mare de Déu amb l’infant Jesús assegut a la falda. Al llarg dels segles, aquesta figura ha atret pelegrins procedents de diversos indrets i ha originat nombroses tradicions populars. Una de les més conegudes afirma que les dones que desitgen tenir fills han de posar el cap dins de l’olla de sant Gil i fer sonar la campana. Més enllà del seu valor religiós, el santuari és també un espai de recolliment, patrimoni i identitat col·lectiva, situat en un paisatge d’alta muntanya que reforça la sensació de pau i espiritualitat.

Actualment, el conjunt de Núria acull l’església, l’ermita de Sant Gil i diversos espais destinats als visitants. També disposa d’allotjament, restauració, botigues, zones d’informació i serveis vinculats a les activitats de muntanya. El santuari s’ha convertit en un punt de trobada per a famílies, excursionistes, esquiadors i persones que volen conèixer un dels indrets més representatius del Pirineu català.

La Vall de Núria ofereix activitats durant tot l’any. A l’hivern es converteix en una estació d’esquí familiar, adequada sobretot per iniciar-se en els esports de neu. Quan arriba el bon temps, s’hi poden fer excursions, passejades a cavall, tir amb arc i activitats al llac, com ara piragüisme. Aquest estiu aplega l’exposició Memòries de Neu, una col·lecció d’esquís que va de l’any 1880 al 2018, de Jaume Gil Mayoles, digna de ésser visitada. També és un punt de partida de diverses rutes de senderisme que condueixen als cims i colls de l’entorn. Cal tenir present, però, que el temps a l’alta muntanya pot canviar ràpidament; per això, abans de fer una excursió, és important consultar la previsió meteorològica i portar l’equipament adequat. Enguany, quan la vaig visitar aquest darrer mes de juliol, la diferència de temperatura del dia a la nit fou notable: de la màniga curta del migdia i primeres hores de la tarda, a la rebeca del vespre i la manta quan la nit, tot i trobar-me hostatjat.

En definitiva, la Vall de Núria reuneix natura, esport, història i espiritualitat en un mateix espai. Tant si es visita en família com amb amics, és un lloc ideal per desconnectar, descobrir el paisatge pirinenc i gaudir d’uns dies de tranquil·litat lluny del trànsit de les ciutats.

Subscriu-te per seguir llegint