Robòtica i neurosi

Ja estan apareixent programes d’intel·ligència artificial que «humanitzen» textos generats per altres intel·ligències artificials. En altres paraules, un robot escriu un text robòtic i un altre robot li treu el que té de robòtic. Li suprimeix, en fi, els excessos de perfecció, de simetria, d’equilibri. Com si un ninot de cera necessités un altre ninot de cera que el despentinés una mica, a fi que semblés més real, abans d’exposar-lo al museu. El terme «humanitzador» conté una confessió involuntària: la de reconèixer que hi ha alguna cosa en els textos produïts per la IA que no acaba de funcionar. Estan massa compensats. No es contradiuen. No ensopeguen. No semblen escrits per algú el fill petit del qual hagi passat una mala nit o que porti 30 anys intentant comprendre per què el va abandonar la seva dona ni per què li ve a la memòria amb tanta freqüència l’olor del passadís de la seva infància. Potser el que els falta a aquests textos és precisament una mica de neurosi.

Escrivim per esbrinar una cosa que ignorem sobre nosaltres mateixos o del món que ens envolta, per donar forma a una obsessió, per donar voltes entorn d’un forat negre que mai acabem d’anomenar.

Quan un escriptor corregeix un paràgraf, negocia en realitat amb els seus fantasmes. Discuteix amb una versió insatisfeta de si mateix. Cada frase és el resultat d’un conflicte. Un algoritme pot fabricar això?

Imagino una fàbrica immensa. En una nau, milers de robots produeixen textos. A la següent, milers més els humanitzen, és a dir, els afegeixen arrugues, petites coixeses sintàctiques, una mica de pols existencial, com aquests texans que ja surten desgastats de fàbrica o aquests mobles nous que surten del magatzem envellits, amb l’aspecte d’haver pertangut als nostres avis.

Hem estat intentant des de fa segles que els robots s’assemblin a nosaltres. Ara fabriquem robots que s’encarreguen de donar aspecte de persones a altres robots. Robots neuròtics, per dir-ho ràpid. Ara bé, la neurosi no és gens fàcil de reproduir fora d’un cos humà. Estiguem atents al fenomen.

Subscriu-te per seguir llegint