Deixeu tranquil el Barça

Dubto que hi hagi al món cap altre club amb afició tan estúpida com la del Barça, i ho dic amb pesar, perquè soc culer des que, a Primer d’EGB, ens vam dividir per a jugar un Madrid-Barça al pati. Mentre a tots els clubs defensen a mort els seus jugadors, al Barça es busca amb lupa qualsevol detall per a crucificar-los, demanar-ne la venda i escopir al seu pas. Bé ho sabia Cruyff quan va parlar de «l’entorn».

El que no sabia en Cruyff, perquè va tenir la bona idea de marxar de Catalunya -i de la vida- a temps d’estalviar-s’ho, és que l’estupidesa es multiplicaria a causa del catalanisme provincià, valgui la redundància. El seguidor del Barça viu per a trobar una petita tatxa en un jugador i llançar-se-li al coll. Un porta una gorra que no hauria de portar, l’altre no parla català en el discurs, aquell oneja una bandera espanyola, n’hi ha un que no somriu, aquest s’ha lesionat jugant amb la selecció, els familiars d’aquell duen la samarreta de la Roja, aquest prefereix els callos al pa amb tomàquet, un crida «Visca el Barça» sense afegir el preceptiu «i visca Catalunya», un parell no saben ballar sardanes i a un altre se’l va veure en una corrida de toros. Per si no fos prou, es fa ara una crida a xiular els jugadors del Barça quan ofereixin al seu públic la Copa del Món. No hi ha en tot el món afició tan burra.

«Més que un club» -en mala hora a algú se li va acudir la frase- significa que el Barça és un abocador en el qual cada aficionat pot bolcar les seves frustracions que, segons es veu, no són poques. El futbol els importa un pebrot, si per ells fos tindríem un equip d’onze Oleguers -deu ser l’únic en tota la història del Barça que compleix tots els requisits polítics, culturals i socials, llàstima que no els futbolístics- i a córrer.

Un entén que, durant la dictadura, el Barça fos una vàlvula d’escapament per a exterioritzar sentiments polítics, patriòtics fins i tot. Avui, quan aquests falsos seguidors poden votar des d’Aliança Catalana fins a la CUP, passant per Junts (o com es diguin avui), els commino a treure les seves fastigoses mans del club. Si volen cridar i onejar banderes, tenen l’11-S, i si volen ser socis d’un club, facin-se del Consell de la República o d’Òmnium, que hi falta gent. Però deixin tranquil el Barça.

Subscriu-te per seguir llegint