Tertúlies centrades en les víctimes

On són les feministes?, diuen de nou a les xarxes després de les dones violades a Ceuta. Vaig escriure fa anys dos articles sobre això i no serveix, perquè ni volen comprendre ni aprendre. Això sí, aconsegueixen imposar el relat que volen promocionar. La pena és que això salti de les xarxes socials a tertúlies a la televisió.

Primer, perquè si aquests mitjans tinguessin, ja no compromís amb el feminisme, sinó preocupació per les víctimes, canviarien l’enfocament. Cridarien a ONGs de menors i associacions de dones. Exposarien què passa amb el cos de les dones a les fronteres, amb moltes ja violades en la ruta migratòria. Mostrarien menys estigma i més memòria, perquè les migrants d’avui pateixen les mateixes agressions que les espanyoles que van emigrar als 60. Es demanarien terminis més immediats, fiscals, plans de contingència migratòria, espais identificats o bosses de professionals per quan torni a passar. Davant el «que tornin amb els seus pares», s’explicaria que algunes no volen perquè allà abusen d’elles, o estan embarassades, o viuen en orfenats o els pares no volen que tornin. Denunciarien el risc d’acabar en el tràfic sexual, dels centres de menors, de la captació, de l’explotació, del trauma i dels agressors. Podrien fins i tot debatre que això succeeix perquè Espanya és la porta de la prostitució a Europa. Parlar dels qui les demanden aquí i dels proxenetes espanyols. O analitzar què seria d’elles si a l’arribar al nostre país tinguessin una llei regulacionista de la prostitució. Però això no, perquè tot això no ven.

Les preguntes i qui s’asseu en les tertúlies tenen intenció. Als que venen amb la frase de les feministes, que mai han trepitjat un centre d’atenció a víctimes, no els plantegen qüestions incòmodes. Com canviaria la tertúlia si els diguessin: «Preguntes on són les feministes però, saps que això no aporta res a la dona que dorm al carrer? Saps que gràcies al feminisme algunes han tingut un centre per a víctimes de violència sexual? Saps que per això aquestes dones tenen una llei per denunciar? Saps que a Espanya tenim 14 denúncies per agressió sexual diàries? Saps que hi ha dos espanyols detinguts? Què en penses de la necessitat de polítiques migratòries de gènere o d’eliminar ajuts per al desenvolupament en països d’origen? I de l’últim feminicidi o que Vox retiri drets a víctimes de violència de gènere? Per què a les teves xarxes has parlat de les feministes com a charos o feminazis?». Podrien desmuntar aquests tipus en dos minuts, si volguessin. Però el que volen és acorralar en platós feministes, que hagin de cridar per ser escoltades i tenir així el vídeo viral de la feminista que perd els nervis en un plató. Els mateixos programes que demanden altura política haurien de començar per ells mateixos. Més altura mediàtica i ètica, que parlem de més de 140 morts, d’una ciutat sobrepassada, de dones violades amb traumes, d’un assumpte geopolític crític i d’un problema molt seriós.