Matar tres rossinyols

Lindsay Clancy és una mare que va matar els seus tres fills, i ara m’adono que he començat malament, perquè com que no li queden fills, ja no és mare. A veure així: Lindsay Clancy era una mare -molt millor- que va matar als seus tres fills, es veu que la pobra no estava bé, i davant d’aquestes coses, hi ha qui se’n va de botigues i hi ha qui escanya als nens, cadascú ho soluciona a la seva manera. Davant la sala on se la jutja, es reuneixen cada dia un piló de mares per a mostrar-li suport. Algunes d’aquestes mares van a fer costat a Lindsay amb els seus bebès, cosa que és un encert, ja que si una es manifesta a favor de qui mata nens, és millor fer-ho portant a coll o en cotxet un nadó que encara no camina, així no es pot escapar. A partir d’una certa edat, quan un nen ja comença a ser autònom, no se li pot dir «posa’t maco, que avui la mama et portarà a victorejar una senyora molt simpàtica que va matar els seus tres nens», perquè arrenca a córrer espantat i no se li torna a veure el pèl. Els bebès, en canvi, són fàcils de convèncer, i els que així i tot pretenen fugir en lloc d’animar la mama que mata nens, ho fan de quatre grapes i se’ls enxampa sense esforç.

Un no està gaire posat en ovacionar filicides, així que no sap a partir de quants cadàvers l’assassí mereix aplaudiments. Una vegada d’infaust record em va tocar fer de testimoni en un cas d’aquests i no recordo que a l’entrada ningú aplaudís l’acusada, seria perquè només va haver-hi una víctima. Ignoro si posar fi a la vida de dos fills ja dona dret a manifestació a favor del criminal o són encara pocs, el que a la vista està és que matant-ne tres un es garanteix una concentració de seguidores . El públic sap valorar la dificultat del crim, assassinar a un sol fill és fàcil, però tres a la vegada és només a l’abast d’unes elegides. El matrimoni Goebbels va marcar una fita enverinant els seus sis xiquets en el búnquer de Hitler, però com que després la parella es va suïcidar, no va tenir ocasió de gaudir de la multitud que s’hauria congregat per a felicitar-los per la gesta. Si bé el setè fill es va salvar per estar absent, això no impedeix valorar com mereix el fet d’acabar amb mitja dotzena d’una tacada, que fos a quatre mans no els resta mèrit. Xocolata calenta amb cianur, mmm, a veure quin nen es resisteix a tal combinació. Les estupendes mares de família que cada dia aplaudeixen la Lindsay, deuen portar en el moneder una estampeta amb la foto de Magda i Joseph Goebbels, igual que la meva àvia, al cel sigui, duia la de Santa Joaquima.

Es veu que la Lindsay va liquidar la prole després d’enviar el marit a fer uns encàrrecs, cosa que em dona una raó de pes per a continuar negant-me a baixar les escombraries quan m’ho demana la meva senyora. No és que pateixi pel nen, amb l’Ernest ja no pot -ni tan sols puc jo-, aquí no hi ha perill, però capaç seria de fotre-li quatre ganivetades al gat aprofitant la meva absència. Potser un gaticidi també serveix perquè un munt de senyores, cadascuna amb el seu gat a coll, vagin a mostrar-li suport a la porta del tribunal.

En el fons, la Lindsay té un gran cor, va matar els fills perquè es proposava suïcidar-se i no volia que uns nens tan bufons creixessin sense una mare al costat. En això també s’assembla als Goebbels, que van voler evitar als seus fills viure en una Alemanya derrotada, però Joseph i Magda no van deixar-ho a mitges i es van suïcidar del tot. Els filicides són sempre molt bona gent, mai maten els nens per maldat, és sempre pel seu propi bé. Això és el que valoren les mares que mostren suport a Lindsay, fins i tot els bebès que les acompanyen estan orgullosos que hi hagi mares tan atentes que són capaces de carregar-se’ls perquè no sofreixin en un món cruel com aquest.

El que un ignora és si quan el filicida sigui un pare, hauran d’anar a manifestar-se a favor seu altres pares amb els seus nens o seran també les mares les que assumeixin aquest rol, al cap i a la fi, són elles les que porten nou mesos als fills en les seves entranyes. Aquests detalls de protocol han de preveure’s abans que succeeixin, així s’eviten duplicitats, i a més a més, potser prefereixes quedar-te a casa a veure el partit que fan per la tele.